Noelia Alcazar

Пікірлер

@gio2l18 2 ай бұрын

Hi han dies que has de tornar a escoltar "en tres minuts" :). Quina versionaca

@daniel9329 Жыл бұрын

Puc ser la pluja d'estiu Puc dibuixar-te un cel blau Puc ser un vaixell mar endins I navegar si s'escau Seré allò que a tu et calgui Per ser feliç Puc fer-te llum a la nit Per que no et sentis mai sòl I convertir en gran història Un record qualsevol Faré allò que tu et calgui Per ser feliç Puc inventar melodies que se't gravin dins el cor I quan les cantis recordis els millors dels meus acords Rescatarem princeses, matarem els dracs Deixant la porta oberta que entrin els reis mags Coneixerem pirates gent de móns estranys I així aniràn passant els anys Puc fer volar mil estels Només per veure com rius Puc recordar fins que em mori La primera paraula que dius Puc explicar-te mil contes Si és això el que et fa feliç I descobrir les galàxies sense moure'ns del teu llit Resulta que sóc capaç de fer-ho tot si estàs amb mi Rescatarem princeses, matarem els dracs Deixant la porta oberta que entrin els reis mags Coneixerem pirates gent de móns estranys I així aniràn passant els anys I tu em faràs preguntes que em faràn dubtar I si no et sé respondre sé que te'n riuràs No puc tenir més sort, ets el millor que m'ha passat I seguirà la vida i t'aniràs fent gran I mentre el temps em deixi jo et faré costat No puc tenir més sort, ets el millor que m'ha passat

@daniel9329 Жыл бұрын

Era un home fet de somnis Que esquivava realitats S'envoltava de mentides Que per ell eren veritats Maleïda soledat En aquella cantonada Contemplava el temps passar Era com si l'enyorança D'un passatge molt llunyà No el deixés tirar endavant I es deixava vèncer I aferrant-se a un món inventat Ho veia tot amb els ulls aclucats I vivia la vida dins el seu cap Recordant el temps passat Després de molts anys veient-lo Assegut al mateix banc Vaig atrevir-me a preguntar-li Que és el què li va passar De cop va començar a parlar Mmm contenint els ulls humits Em va començar a explicar Va ser en aquesta cantonada on fa temps es va enamorar De fet encara ho està I va agafar embranzida Desfilava la vida al meu davant Feia massa temps que s'ho estava guardant No va deixar-se ni un sol detall Va explicar-me la història d'amor més bonica del món I va plorar recordant il·lusions Quan ella hi era tot era millor Tot era fàcil i res feia por S'inventaven un món Fet a mida pels dos Ella se'l va estimar tant Fins que la memòria la va abandonar Sempre se'n van els que no haurien de marxar mai Des d'aleshores viu sol assegut sempre al mateix banc I vivia la vida dins el seu cap Recordant el temps passat Era un home fet de somnis Que esquivava realitats