volia veure-la pel fill del Nicholson, però si em dius que apareix un minut i poc al metratge se'm treuen les ganes!!

Se entiende perfectamente si hablas catalán amigo 😁

JAJAJAJAJAJA NO ME ESPERABA MENOS DE TI EN ESTA CRÍTICA 😂😂😂

Gracias por el tiempo invertido en todas y cada una de tus críticas, nos haces la vida más fácil a la hora de decidir que ir a disfrutar ❤️

Dire che è un bel film è peccare di non conoscere, e tanto meno, la realtà della mafia messicana, ma della mafia in generale. Questo film è tanto offensivo per la comunità messicana quanto lo sarebbe fare lo stesso con la figura dell'"angelo della morte" dell'Olocausto, o, per capirlo meglio, chiedersi se funzionerebbe allo stesso modo con, Cosa nostra per esempio, e lì capirete la dimensione dell'insulto. La realtà della mafia messicana è come il peggiore apartheid a cui puoi credere, ci sono tonnellate di ottimi film che spiegano davvero questa realtà, e indovina un po'? realizzato da persone che comprendono e ricercano l'argomento. I premi che sta vincendo sono fuori dallo stereotipo. NESSUNO che conosca anche solo a metà la realtà della mafia messicana, che ha sfollato persone, distrutto intere città, ucciso persone innocenti come nel peggiore genocidio a cui si possa pensare, penserà che questo film non è altro che sputato in faccia ai vittime. Per il tuo bene, cancella questo video, perché un giorno questa disastrosa opinione verrà ribaltata.

Amb "Gladiator II", Ridley Scott torna a les arenes del Colosseu més de vint anys després de la seva èpica original. Amb un pressupost que triplica el de la seva predecessora, el film prometia portar-nos un espectacle més gran i intens, però en el meu parer no aconsegueix superar ni igualar el caràcter de la primera entrega. Això no obstant, "Gladiator II" ofereix una experiència cinematogràfica notable, gràcies a les seves actuacions, disseny de producció i seqüències d'acció, com molt vé has comentat. Tot i que no és una pel·lícula imprescindible, el seu impacte visual i emocional és suficient per captar l'atenció de l'espectador i proporcionar-li dues hores i mitja d'entreteniment sòlid. La mà de Ridley Scott, tot i el ritme de rodatge molt més accelerat, es fa evident en la meticulosa execució de les seqüències d'acció. Les batalles són brutals i viscerals, amb una sang que esquitxa la pantalla sense cap tipus de contenció. Aquest compromís amb el gore és un aspecte que es valora especialment, ja que reforça el realisme i la cruesa de la Roma imperial. El disseny de producció és un altre punt fort: els decorats, vestuaris i efectes visuals transporten l'espectador a un món antic recreat amb una opulència que impressiona. Un dels principals punts febles de "Gladiator II" és el seu guió. Tot i haver tingut dècades per treballar en la història, el resultat és menys cohesionat del que es va fer a la primera "Gladiator", que es va començar a rodar sense guií. La pel·lícula introdueix qüestions que no es resolen, creant forats en la narrativa que desconcerten l’espectador. Els personatges, tot i estar interpretats per un repartiment d'excel·lència, no aconsegueixen el mateix nivell de profunditat que els de la primera pel·lícula. Paul Mescal brilla com Lucio Vero, aportant una intensitat que el converteixen en el centre emocional del film. Pedro Pascal, com el general Justo Acacio, aporta carisma i presència escènica, però la seva història no acaba de tenir el desenvolupament necessari per resultar memorable. Denzel Washington, com Macrinus, ofereix una actuació sòlida però no al nivell a què ens té acostumats, fet que pot ser atribuible a les limitacions del seu personatge. Un dels elements més destacats de la primera entrega va ser la banda sonora icònica de Hans Zimmer, que va capturar l'ànima del film i la va convertir en part inseparable de la seva identitat. Aquí, Harry Gregson-Williams pren el relleu, però sembla estar en baixa forma. Tot i ser un compositor talentós, no aconsegueix crear melodies memorables o una identitat sonora que elevi el film al mateix nivell emocional que el seu predecessor. "Gladiator II" no és una pel·lícula essencial, però això no significa que sigui una mala obra. És una producció impressionant des d'un punt de vista tècnic, amb moments d'acció que satisfaran els fans de l'èpica històrica. Tot i així, la manca d'originalitat, un guió desigual i la sensació que el film no aporta res de nou impedeixen que brilli amb la mateixa força que el seu predecessor.

Que idioma hablas? no se te entiende un pijo bye

No entiendo nada!!! hable mas despacio......o q idioma es?

Molt bona feina!

La he visto 2 veces y he disfrutado de todas las escenas.

No se entiendo nada de lo que hablas! 😂😂😂

Completament d´acord amb tu. Molt bona pelicula.

"La trampa" la vaig anar a veure al cinema el diumenge passat. M. Night Shyamalan torna a submergir-nos en el seu univers de tensió amb aquesta pel·lícula que destaca per la seva habilitat per mantenir l'espectador en suspens, però que alhora deixa entreveure algunes debilitats que impedeixen que arribi a l'altura dels seus millors treballs. Amb una narrativa que explora els límits de la paranoia i la manipulació psicològica, "La trampa" es presenta com un suspens gens subtil i amb un resultat desigual. Una de les fortaleses de la pel·lícula és, sens dubte, el seu impecable desenvolupament del suspens. Shyamalan demostra, un cop més, que sap construir atmosferes d'angoixa amb una eficàcia que pocs directors contemporanis aconsegueixen igualar. A mesura que la trama avança, l'espectador es veu immers en un joc psicològic la tensió la qual es veu reforçada per l'ús encertat de plans subjectius, que permeten a l'espectador connectar directament amb la perspectiva dels personatges, sentint-se literalment atrapat en la seva ment. Josh Hartnett, en el paper principal, ofereix, com molt bé has comentat, una actuació sòlida que esdevé un dels pilars de la pel·lícula. Hartnett aconsegueix transmetre de manera efectiva la fragilitat i el desconcert del seu personatge sense caure en exageracions, oferint una actuació que eleva el material amb el qual treballa. Tanmateix, "La trampa" no està exempta de problemes. Un dels aspectes més discutibles de la pel·lícula és la sensació que l'obra sembla ser un vehicle per promoure la carrera musical de la filla de Shyamalan, Saleka. Això crea una certa dissonància que pertorba la coherència general del film. El guió, malgrat els seus moments brillants, pateix de diàlegs que es perceben poc naturals o excessivament forçats, lluny dels grans diàlegs de, per exemple, "The village". A nivell visual, "La trampa" presenta una planificació que, tot i ser efectiva, no assoleix la brillantor visual d'altres obres de Shyamalan com "El sisè sentit" o "Senyals". La direcció de fotografia, tot i ser competent, no aporta el mateix nivell d'innovació o impacte visual que han fet cèlebre al director. La pel·lícula opta per una estètica més funcional que no acaba d'explotar el potencial visual del seu plantejament, cosa que podria decebre els espectadors esperant l'experiència visualment hipnòtica pròpia de les millors produccions de Shyamalan. També cal esmentar que Shyamalan fa trampes amb el guión i la planificació visual, mostrant plànols específics i explicant trames secundàries que finalment no porten enlloc, per fer creure a l'espectador que hi haurà un final sorpresa que finalment no hi ha, i és una llàstima perquè aquesta era una proposta que era fàcil que tingués un final sorpresa, i perquè llavors és irrelevant tot el que ha explicat i ensenyat Shyamalan per crear aquesta expectativa incumplida En conclusió, "La trampa" és una pel·lícula que ofereix un bon entreteniment i moments de tensió genuïna, amb una excel·lent actuació de Josh Hartnett i un ús encertat de la càmera subjectiva per atrapar l'espectador en la seva atmosfera. No obstant això, els seus punts febles, com els diàlegs forçats, l'ús massa evident de la pel·lícula com a plataforma per promoure la carrera musical de Saleka, i una planificació visual que no brilla com en altres treballs del director, fan que aquesta obra no acabi d'aconseguir tot el que podria. "La trampa" es queda en un "està bé", pero lluny de la brillantor del millor Shyamalan. 7/10

A mi també m'ha agradat aquesta tercera entrega de Deadpool, trobo que combina notablement l'acció, la comèdia i el drama, en una fusió perfecta de dos dels personatges més icònics de l'univers Marvel. Amb Ryan Reynolds reprenent el paper de l'irreverent Deadpool i Hugh Jackman tornant com el ferotge Lobezno, la pel·lícula prometia molt des del seu anunci, i, sens dubte, no deceb. La pel·lícula sap mantenir un equilibri perfecte entre les escenes d'acció trepidant i els moments més introspectius, explorant la relació entre els dos protagonistes i els seus respectius traumes. El guió és intel·ligent i ple d'humor, amb les típiques bromes meta de Deadpool que fan referència a l'univers Marvel i a la cultura popular en general. El trencament de la quarta paret per part de Deadpool és un mecanisme central que subverteix la il·lusió cinematogràfica tradicional. Aquest trencament constant no només serveix com a dispositiu humorístic, sinó que també funciona com una crítica meta-narrativa de la pròpia estructura de la pel·lícula i del gènere dels superherois en general. Ryan Reynolds i Hugh Jackman brillen en els seus respectius papers. Reynolds aporta la seva habitual energia i carisma a Deadpool, oferint una interpretació que és tant hilarant com provocador és el seu personatge. Destaca la seva capacitat per combinar humor irreverent amb moments de vulnerabilitat emocional. Hugh Jackman, per la seva banda, demostra un cop més perquè ell i només ell ha sigut i és Lobezno. La seva presència omple la pantalla, i la seva química amb Reynolds és palpable, creant una dinàmica que és tant divertida com emotiva. Shawn Levy aconsegueix una direcció molt ben aconseguida, mantenint el to irreverent i enèrgic que ha caracteritzat les pel·lícules de Deadpool, mentre que també aporta una profunditat visual i narrativa que enriqueix la història. Les escenes d'acció són espectaculars, amb coreografies de lluita que són tant emocionants com ben executades. Hi ha un bon ús dels efectes visuals per realçar les habilitats sobrehumanes dels protagonistes. La banda sonora complementa perfectament l'acció a la pantalla, amb una selecció de cançons que capturen l'esperit desenfadat de la pel·lícula. "Deadpool & Wolverine" no és només una pel·lícula d'acció i comèdia; també aborda temes profunds com la redempció, l'amistat i la lluita interna. La pel·lícula explora la complexa relació entre Deadpool i Lobezno, dos antiherois amb passats traumàtics que busquen redempció de maneres molt diferents. Aquesta dimensió emocional afegeix una capa de profunditat que fa que la pel·lícula sigui més que un simple espectacle d'acció. En conclusió, "Deadpool & Wolverine" aconsegueix combinar de manera brillant l'acció, l'humor i el drama. Amb un guió intel·ligent, unes actuacions excel·lents de Ryan Reynolds i Hugh Jackman, i una direcció sòlida de Shawn Levy, aquesta pel·lícula satisfarà als fans de Deadpool.

No entiendo pa que existe estos idiomas si de todos modos es 90% Español.

No se escucha😊

No se te entiende nada 😅

De dónde eres o que idioma hablas? Pensé que era español una disculpa

No se te entiende nada ....

Es maravillosa ❤

i give it eight stars

this very great this fourth part

mi hermano dice que si ves esta pelicula te haces gay

Álvaro Morte es espectacular. Dora Romano como madre superiora esta muy bien. A mí me ha gustado, si no cumple con algo se le perdonada para el bajo presupuesto que tiene. En dialogos me sedujo bastante. Creo que The first omen es hueca en dialogos, pero es más bonita en lo audiovisual, pero bueno, tiene más presupuesto. Me encantó tu opinión. Saludos!!!

Pelicula beneficencia por la prensa, predecible y aburrida. Terror 0. No gasten dinero en esto.

Si si.. es que es una película i saga en general que dona per fer un gran anàlisis 😊

UNA BARREJA DE PELIS - FRANKIE JR, BELLE DE JOUR, I LA NAU VA, QUE NO HAN DE RES VEURE UNA AMB L'ALTRA; UN RESULTAT DISPARELL FET COM AMB BASE A GAGS.

De res! Endavant amb les crítiques 💪🏼

No astá be ca fasis críticas da pal.lículas daltras llengüas ca no siguin al catalá. Eds una miqueta butiflé.

Te recomiendo el maestro que prometió el mar

Es una genialidad ❤❤❤❤tiene que ganar todo

la escena del accidente es de una tensión máxima, no te despegas del asiento, las avalanchas igual, y el final cuando los encuentra Sergio Catalán mas los helicópteros son los puntos mas altos para mi. Es obligación verla en el cine !

No entendí mucho, pero creo que te gustó! Iré a verla el lunes aquí en Uruguay 👍

Estas hablando español?