ARTUR ES MI PROFESOR DE LENGUA 😮😮

😊

La intervenció de Minguet manifesta clarament la necessitat urgent dels tècnics lingüístics (i dels mestres i professors de valencià) de reciclar-se i posar-se al dia en normativa lingüística.

Llepacatalans traidors venuts y antivalencians, espere el día que desaparegueu de la cultura valenciana y que tots els jóvenes conegen la infamia catalanista

Com m'agraden aquestes cançons em traslladen a l'época on es feren

Un Romanç extraordinari del nostre sant més universal!

Que bomba el video

Teu agraig molt, perque este romans no el había escoltat mai ,que nete moltisims. Tambe et desige per a tu un bon dia.

El millor diccionari que ha caigut a les meues mans. Li afegirie un apartat de sinònims i antònims per arrodonir-lo.

Gran poeta...Ben llegit xiqueta...

Academia valenciana? De quina llengua?🤔

Jo agafaria les monges (crispetes, roses, xofes, mongetes) i m'asseuria a escoltar a Joan Borja parlar de literatura

*em passo: passo la ratlla, en faig massa

*hackejar: PIRATAR (anglicisme amb sufix -ejar abusiu catanyol)

"L’altre gran problema del Diccionari normatiu valencià és l’obertura arrauxada cap a l’hispanisme. Alguns castellanismes recollits pel diccionari, sense cap restricció estilística, escarrufen (apretar, arrastrar, arrastre, o empotrar, per exemple). I no arregla res el fet que molts vagin amb la marca col·loquial. Si són al diccionari, són al diccionari, i, doncs, tenen un reconeixement. Si s’hi incorporen, encara que amb la marca col·loquial, barbarismes com carinyo, enterar-se, tipo, tonto o xillar, no es veu cap raó perquè no s’hi pugui incorporar igualment tota la corrua de forasterismes que campen a lloure pel carrer (posem, per exemple, antes, enxufar, enxufe, lio o susto, que potser esperen la pròxima edició). En aquest sentit, el Diccionari normatiu valencià és destructor: destructor d’una obra llarga i costosa, feta per lingüistes eminents, com Carles Salvador, Sanchis Guarner o Enric Valor; per nombrosos bons escriptors, professors de llengua i ciutadans desitjosos de tenir una llengua digna i de qualitat. Però cal dir, per a dir tota la veritat, que l’única cosa que fa el DNV en aquest aspecte és portar a un extrem allò que ja és tendència en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), que també ha agafat gust a l’hispanisme innecessari: bodegó, caldo, carpa, carrera, gamberro, llaga, llagar, trago, xabola, xalat, xòfer, etc. I molts altres que són a la sala d’espera (barco, bolso, bronca, bulto, desaigüe, despedir, despreciar, disfrutar, manada, melena, mimar, nòvio, nòvia, nòria, puro, quiniela, quiròfan, sarro, sublevar, tonto, vivenda, xivato, etc. ), promoguts o defensats per un bon grapat de correctors dels mitjans de Barcelona, homòlegs ideològics dels autors del Diccionari normatiu valencià. Tots els hispanismes incorporats al DIEC ho són també al DNV, i dels vint-i-dos que no són al DIEC inclosos en el parèntesi precedent ja n’hi ha vint en el DNV (tots menys bolso i xivato, que no hi deuen ser per inadvertència)." Gabriel Bibiloni, www.eltemps.cat/article/285/dacademies-i-diccionaris

"L’altre gran problema del Diccionari normatiu valencià és l’obertura arrauxada cap a l’hispanisme. Alguns castellanismes recollits pel diccionari, sense cap restricció estilística, escarrufen (apretar, arrastrar, arrastre, o empotrar, per exemple). I no arregla res el fet que molts vagin amb la marca col·loquial. Si són al diccionari, són al diccionari, i, doncs, tenen un reconeixement. Si s’hi incorporen, encara que amb la marca col·loquial, barbarismes com carinyo, enterar-se, tipo, tonto o xillar, no es veu cap raó perquè no s’hi pugui incorporar igualment tota la corrua de forasterismes que campen a lloure pel carrer (posem, per exemple, antes, enxufar, enxufe, lio o susto, que potser esperen la pròxima edició). En aquest sentit, el Diccionari normatiu valencià és destructor: destructor d’una obra llarga i costosa, feta per lingüistes eminents, com Carles Salvador, Sanchis Guarner o Enric Valor; per nombrosos bons escriptors, professors de llengua i ciutadans desitjosos de tenir una llengua digna i de qualitat. Però cal dir, per a dir tota la veritat, que l’única cosa que fa el DNV en aquest aspecte és portar a un extrem allò que ja és tendència en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), que també ha agafat gust a l’hispanisme innecessari: bodegó, caldo, carpa, carrera, gamberro, llaga, llagar, trago, xabola, xalat, xòfer, etc. I molts altres que són a la sala d’espera (barco, bolso, bronca, bulto, desaigüe, despedir, despreciar, disfrutar, manada, melena, mimar, nòvio, nòvia, nòria, puro, quiniela, quiròfan, sarro, sublevar, tonto, vivenda, xivato, etc. ), promoguts o defensats per un bon grapat de correctors dels mitjans de Barcelona, homòlegs ideològics dels autors del Diccionari normatiu valencià. Tots els hispanismes incorporats al DIEC ho són també al DNV, i dels vint-i-dos que no són al DIEC inclosos en el parèntesi precedent ja n’hi ha vint en el DNV (tots menys bolso i xivato, que no hi deuen ser per inadvertència)." Gabriel Bibiloni, www.eltemps.cat/article/285/dacademies-i-diccionaris

"per lo menos" : VISCA el catanyol

Vive le Québec libre ! Visca el País Valencià lliure!

Moltes gràcies per tot, amics. 💜

Moltes gràcies per aquesta oportunitat que ens heu donat!

<3

Hermoso, viva la lengua valenciana!

No em canse

Bouras

traidores

Catralán, Catralà.

Visca Alacant!

molt bé. aixina m'agrada. el catala com idioma. esq tothom s'equivoca