AGUSTÍ VILLARONGA. 2007. DESPRÉS DE LA PLUJA (TV)

personales.ya.c...
L'acció transcorre en una gran ciutat on fa més de dos anys que no plou. En un edifici d'oficines d'alt standing, bàsicament el terrat, els despatxos, l'ascensor, les escales d'emergència, els banys, la cafeteria i els passadissos. És una història coral de vides creuades, amb deu personatges: 5 dones (Secretària Rossa, Secretària Castanya, Secretària Pèl-roja, Secretària Morena i Directora Executiva) i 5 homes (Programador Informàtic, Cap Administratiu, Cap de Personal, Missatger Local i Ascensorista). Uns personatges grisos, corrents, solitaris i extraviats, que aprofiten les seves escapades clandestines al terrat per a fumar -cosa rigorosament prohibida-, però també per a fugir dels problemes quotidians, per a conspirar contra els superiors, per a exterioritzar les angúnies, per a lligar, per a somiar, per a omplir llurs vides solitàries i en definitiva per a intentar buscar la felicitat... Això sí, mentre esperen la tant desitjada pluja i l'endemà.
Amb ironia i humor, la història es va trenant en un ritme frenètic. La càmara acompanya els personatges per tot l'edifici, captant el seu estat anímic i personal. Així els relacionem i coneixem. Per exemple: el misteri que envolta les vides del Programador Informàtic i la Secretaria Castanya; les conspiracions de la Directora Executiva; les obsessions i manies del Cap Administratiu; la doble vida del Cap de Personal; les supersticions de la Secretària Pèl-roja; els poders mentals del Missatger; etc. I la història va avançant fins arribar a un cert final feliç. I si "abans de la pluja", sota un cel gris i amenaçador, es cristal·litzen amors, suïcidis, traïcions, situacions còmiques, odis, cataclismes... i anhels de tempestat ("hauria de ploure"), quan finalment arriba la pluja la tensió es trenca i l'ambient es torna més càlid, sensual i màgic.
Finalment, gairebé tots els personatges troben llur camí particular en vers un món "potser" millor. Una forma d'acotar molts dels temes que planteja la història: l'amor no correspost, els perills de creure en el destí, la por a la soledat, la necessitat d'afecte, el retorn a la natura i un desig ambigu de llibertat. I acaba amb una doble història de amor vista com l'altra banda del mirall.
Són deu vides encreuades explicades durant de tres dies laborables, sempre rodejats d'uns cels enigmàtics i expectants.