EL BÚNQUER: John Bobbit (2x132)

[@marchg3467]

Hòstia, m'en recordo perfectament, va ser cap al 93/94 i en van parlar força per les televisions 😄

[@eugeniogonzalvodiaz8112]

US heu fixat que en Jair no explica mai coses seves? Ni on ha viatjat, ni si ha sopat amb gent de nivell.... Jair!! Volem més histories teves!!

[@xxavigr]

jo una vegada vaig xocar amb dos ocells que estaven carden al aire i alla van quedar esclafats

[@marchg3467]

Ara que ho dieu, el 1997 també van morir Jacques Cousteau, Robert Mitchum i James Stewart 🙁

[@fantupomarsupialis5125]

Alegría NO es comerse un bollycao, alegría es que te coman el bollycao....Arroz y garbanzos guapa.

[@regentogrin518]

Neus, si t'has d'aturar a rumiar si t'has de posar trista o no, és que se't pot comparar amb el gos de Paulov. Compte amb el condicionament, ideologies incloses (especialment, avui dia, les ideologies). En el cas de l'ocell, lògicament no et vas posar a plorar perquè va ser un accident; però això de dubtar-ho em sembla ben trist, i fins i tot em fa por, perquè amb aquestes poca-soltades de condicionar la nostra visió del món mitjançant falsos idealismes i demés estan fomentant una societat en què fins i tot les bones persones es tornen perilloses, dolentes sense ni adonar-se'n (he conegut autèntics fills de la grandíssima, ben cruels, que de debò es creien persones, moralment i humana, superiors, i no eren pas el típic hipòcrita: eren hipòcrites Platinum, no dels que es creuen les seves pròpies mentides sinó dels que ni saben que menteixen (pista: perfil compatible amb el noi de monyo al damunt del cap). Una abraçada.

[@mireiaarisoriol1771]

John Bobbit no és digne d'entrar al Búnquer 👎. En tot cas la Lorena.