El cas 'Guillem Agulló' (TV3, 2014)

El cas 'Guillem Agulló' a TV3 (2014) dins del reportatge "A la dreta i més enllà" del programa "Sense Ficció" sobre l'extrema dreta. Amb entrevistes al pare de Guillem Agulló i al periodista i ex-alcalde de Burjassot Jordi Sebastià. I amb imatges de l'últim concert d'Obrint Pas.
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).
La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich". Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular i la Falange Española.
En el judici del cas, dut a terme a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas «el Ventosa», a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després del judici. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.
El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni 'X', presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.
Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi) o "Soldats catalans" (Orgull Roig).
El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom. El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.
El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.