El crim del caixer | betevé

El 16 de desembre del 2005, Rosario Endrinal Petite, una dona sense llar, va morir cremada a mans d’uns joves quan dormia al caixer automàtic del carrer de Guillem Tell, 28.
Els fets van tenir lloc una nit freda de desembre en l’interval de tres hores. Els tres joves estaven de festa i havien begut. Van passar diverses vegades per davant del caixer de Guillem Tell, i en una d’aquestes passades van detectar la presència d’una persona que dormia a l’interior. El primer cop que hi van entrar, la van increpar dient perquè feia mala olor. Seguidament, li van llançar objectes de tota mena que anaven trobant, com ampolles d’aigua o fruita. Més tard, van agafar una garrafa de dissolvent d’unes obres de la zona i la van ruixar. Un dels nois estava fumant i la cigarreta va caure al terra. De seguida, tot es va omplir de flames. Els tres agressors van marxar sense preocupar-se de la víctima i van estar tota la nit de festa. Després van abandonar la ciutat durant tres dies.
Quan van tornar a l’escenari dels fets, van veure que hi havia flors dipositades en record de la víctima, però no es van molestar a informar-se del destí final de la dona.
La seqüència del crim va quedar gravada en la seva totalitat gràcies a les càmeres de seguretat del caixer. A les imatges s’hi poden veure les diferents entrades dels nois al caixer i el menyspreu amb què van tractar la víctima en tot moment. També va quedar enregistrat el patiment de la dona embolicada en flames. Endrinal va morir l’endemà a l’hospital per les cremades de segon i tercer grau que tenia a tot el cos, especialment a la cara.
Rosario Endrinal Petite havia passat èpoques millors, en les quals maldava per introduir-se als cercles socials benestants de Barcelona. Més tard, es va casar i va tenir una filla, però es va acabar separant i va caure en la beguda. En aquella època va viatjar a París a la recerca de noves oportunitats socials, però la cosa no devia anar gaire bé i va haver de tornar. A Barcelona, la seva filla es va negar a acollir-la i, a poc a poc, i sempre atrapada per la beguda, va anar perdent el poc que li quedava. D’aquesta manera, va acabar vivint al carrer.
Els autors del crim eren tres nois joves, un d’ells menor d’edat i, els altres, entre els 18 i els 19. Provenien de famílies estructurades i amb estudis, sense problemes econòmics ni d’adaptació social. Cap dels nois havia tingut problemes abans ni pertanyia a cap grup conflictiu.
Al judici, al qual es va conèixer com el crim del caixer, els dos majors d’edat van dir que no havia estat premeditat i van atribuir la tragèdia al menor. Al final del judici, van expressar el seu penediment buscant una rebaixa en la condemna.
Finalment, els dos adults van ser condemnats a 17 anys per assassinat amb traïdoria. El menor, a vuit anys de reclusió. Després d’anys de presó, el principal autor del crim del caixer s’ha declarat penedit dels seus actes.
Subscriu-te al canal de KZbin de betevé: / betevé
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/VEqMo8

[@margenrbd_]

Hombreee una "bretolada" echar disolvente sobre una persona y luego una cerilla ...Eso es un asesinato en toda regla y ganas de hacer daño

[@gaelcamacholebail8097]

La cobertura de esta periodista es nefasta

[@joaquimalvarez2253]

El recibimiento que les hicieron a los niñatos en la modelo, fue majo.

[@pabr3165]

Cuenta cuenta

[@gaelcamacholebail8097]

Una bretolada diu... però quin periodisme!.

[@JavierLopez-hr9wf]

Hay gentuza que se cree dueño y señor de los que por desgracia han caído enla indigencia. Por mi parte, no me creo que haya habido arrepentimiento ninguno.No hay perdón.

[@misterfly901]

Dios és molt heavy

[@liber9906]

Me gustaría saber dónde andan no los quiero cerca de nadie de mi familia supongo en la calle y con buenos puestos gracias a sus papás

[@elenalongares1492]

Aquesta història està explicada des d'una perspectiva poc humanista. Una història sobre com actua l'aporofòbia, les seves conseqüències i la impunitat amb la que es creuen els culpables precisament per actuar contra una persona amb una situació de pobresa que es veu obligada a viure al carrer. El to i la perspectiva acaba sent revictimitzadora, ja que dóna la impressió que la víctima, al final, és culpable del que li va passar. M'agrada molt el programa, però aquesta història, tal i com està plantejada, m'ha decepcionat molt.

[@a.t.g.553]

Totalment d,acord amb tú Elena. Fa una lectura simplista i gens respectuosa amb la realitat del q va passar i aquests psicòpates ja fabulaven q volien fer entre ells i els col.leges de la zona pija de la ciutat, no la més pija però si una d,elles.

[@carlapaz8722]

Estos dos sujetos representan la impunidad reinante de los "todo poderosos". De aquel grupo privilegiado que tan sólo hace unos años cruzó la Diagonal para unirse a la marcha de los "A por ellos" y que ahora votan por Trias que se supone representa al grupo de "los ellos".

[@ametllet]

Quin horror!