Рет қаралды 1,708
En 2021 es complia el bicentenari del naixement de Juan Vilanova (1821-1893), considerat un dels naturalistes que va establir les bases de la prehistòria, la geologia i la paleontologia a l'Espanya de la segona meitat del segle XIX. La defensa de l'autenticitat de les pintures de Altamira o de l'existència d'una Edat del Coure prèvia a l'Edat del Bronze són, en l'àmbit de l'arqueologia prehistòrica, algunes de les seves principals aportacions. Precisament per a fonamentar la hipòtesi de l'existència d'aquesta Edat del Coure es va recolzar en jaciments alacantins, cas dels Llometes d'Alcoi o de La Serreta la Vella de Monòver. Aprofitant l'efemèride, des de diferents entitats s'han desenvolupat diferents iniciatives a fi de recuperar la labor d'aquest científic. Entre les iniciatives més destacades figuren les del Museu de Prehistòria de València o de l'Il·lustre Col·legi de Geólog@s.
En el nostre cas, atesa la labor de Juan Vilanova per al sud d'Alacant, poc coneguda, hem volgut contribuir amb un treball presentat a la revista de La Rella, de l'Institut d'Estudis Comarcals. Així mateix, per a donar major rellevància a l'efemèride, s'ha preparat un audiovisual en el qual participen tres especialistes de primer nivell, bons coneixedors de figura de Juan Vilanova: Salvador Ordóñez, catedràtic de Geologia i exrector de la Universitat d'Alacant i de la UIMP, a més de ex Secretari d'Estat d'Universitats i Recerca; Mauro Hernández, catedràtic emèrit de Prehistòria de la Universitat d'Alacant i Rodolfo Gozalo, professor de Paleontologia de la Universitat de València.
La vinculació de Juan Vilanova amb Alacant es va mantenir durant bona part de la seva trajectòria professional, sent especialment rellevant en els últims anys de la seva vida, quan estava treballant en l'elaboració d'una memòria geològica per a aquesta província. El seu pas per les comarques del sud d'Alacant, per les serres i poblacions alacantines més meridionals, entre elles la serra de Crevillent, queda constatat a partir de la detallada revisió dels seus treballs, tal com es posa de manifest amb el present treball.
---
En 2021 se cumplía el bicentenario del nacimiento de Juan Vilanova (1821-1893), considerado uno de los naturalistas que sentó las bases de la prehistoria, la geología y la paleontología en la España de la segunda mitad del siglo XIX. La defensa de la autenticidad de las pinturas de Altamira o de la existencia de una Edad del Cobre previa a la Edad del Bronce son, en el ámbito de la arqueología prehistórica, algunas de sus principales aportaciones. Precisamente para fundamentar la hipótesis de la existencia de esa Edad del Cobre se apoyó en yacimientos alicantinos, caso de Les Llometes de Alcoi o de La Serreta la Vella de Monòver. Aprovechando la efeméride, desde diferentes entidades se han desarrollado distintas iniciativas con objeto de recuperar la labor de este científico. Entre las iniciativas más destacadas figuran las del Museo de Prehistoria de Valencia o del Ilustre Colegio de Geólog@s.
En nuestro caso, atendiendo a la labor de Juan Vilanova para el sur de Alicante, poco conocida, hemos querido contribuir con un trabajo presentado a la revista de La Rella, de l'Institut d'Estudis Comarcals. Asimismo, para dar mayor relevancia a la efeméride, se ha preparado un audiovisual en el que participan tres especialistas de primer nivel, buenos conocedores de figura de Juan Vilanova: Salvador Ordóñez, catedrático de Geología y exrector de la Universidad de Alicante y de la UIMP, además de ex Secretario de Estado de Universidades e Investigación; Mauro Hernández, catedrático emérito de Prehistoria de la Universidad de Alicante y Rodolfo Gozalo, profesor de Paleontología de la Universidad de Valencia.
La vinculación de Juan Vilanova con Alicante se mantuvo durante buena parte de su trayectoria profesional, siendo especialmente relevante en los últimos años de su vida, cuando estaba trabajando en la elaboración de una memoria geológica para esta provincia. Su paso por las comarcas del sur de Alicante, por las sierras y poblaciones alicantinas más meridionales, entre ellas la sierra de Crevillent, queda constatado a partir de la detallada revisión de sus trabajos, tal y como se pone de manifiesto con el presente trabajo.