Ben depressa ha dinat s´ha tornar a afaitar i es posa la jaqueta. Guaita mig d´amagat com la dona al sofà veu la telenovela. I li diu adéu però ella ja no el sent baixa l´ascensor silenciosament. I així cada dimarts representa que va aviat a la feina. Però ha quedat a aquell bar on no hi ha mai ni un gat a prop de Vila-seca. I com cada cop sent la tremolor meitat por, meitat alegria. De la barra estant el cambrer dirà si vol el de sempre. Ella arribarà amb els ulls brillants i per un instant tot s´haurà aturat. I per uns breus moments una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel. El que durà un cafè és una estona de cel. Ben depressa ha dinat a la Universitat, s´ha pintat una mica. Sent com el campanar va tocant els tres quarts, s´arregla la faldilla. Agafa l´autobús i seu al davant només cinc minuts que no acaben. Com sempre dirà "sento haver fet tard" ficant-se vermella. Ell no dirà res només somriurà i per un instant tot s´haurà aturat. I per uns breus moments una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel. El que durà un cafè és una estona de cel. Mil cops repetint que no té sentit seguir aquesta història. Però aquest temps robat fa tirar endavant fins poder arribar al proper dimarts. I per uns breus moments una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel. El que durà un cafè és una estona de cel.