Els plans de Cerdà - Sense ficció - TV3

Creador de l'Eixample, Ildefons Cerdà va ser un revolucionari que va canviar Barcelona per sempre
Ildefons Cerdà va ser un gegant avançat al seu temps. Com Karl Marx i Charles Darwin, va buscar en la raó i la ciència la manera d'encarar els problemes propis de la fi de l'antic règim i l'inici de l'època moderna. Va formar part de la primera promoció d'enginyers de l'estat. Precursor de l'urbanisme, va tenir una visió i va dedicar la seva vida a fer-la realitat. Els seus plans encara avui ressonen arreu del món.
Oblidat i menystingut, les seves despulles van estar anys en una caixa, sota una taula de despatx. A Catalunya, el noucentisme, per afirmar-se, havia de renegar del passat. Han hagut de passar cent anys per recuperar-ne la figura i fer-se una idea de la influència del seu pensament i la seva obra.
En el documental, l'actor Francesc Orella emprèn una recerca per conèixer Ildefons Cerdà i poder interpretar-lo. De la mà de savis i experts, visita els llocs on va viure i treballar, i recorre Barcelona endinsant-se en diversos arxius per entendre el personatge, posar-se en la seva pell i donar-li vida.
A través de la ficció, els protagonistes d'aquesta història parlen. No només Ildefons Cerdà, també se sentirà la veu de Josep Bosch i Mustick, el seu sogre banquer que el va animar a deixar el cos d'enginyers per dedicar-se a fer l'Eixample de Barcelona; Miquel Garriga, arquitecte municipal i antagonista coetani de Cerdà, i Isabel Serra, dona treballadora i vídua d'un dels treballadors de l'Eixample a qui Cerdà va reconèixer en el seu testament. Tots ajuden a entendre com es vivia en la Barcelona del 1850.
En aquest viatge de descoberta, hi intervenen també Anna Chàvez, la investigadora que més ha treballat els arxius personals de Cerdà; Daniel Cortijo, un historiador que mostra la problemàtica de la Barcelona de fa 200 anys; Teresa Navas, professora d'urbanisme, que parla de la vessant acadèmica i política d'Ildefons Cerdà; l'enginyer Francesc Magrinyà, que descobreix les aportacions més rellevants de la seva obra, i l'arquitecte Vicente Guallart, que mostra l'abast real dels plans de Cerdà.