Faixedes i Xuriguera: “Parlem de la mort de les nostres mares i fa riure, és acollonant”

[@eduardblr7127]

m'encanten!

[@isabellopez4911]

M'ha encantat l'entrevista. Veure aquesta part més sensible i probablament més desconeguda d 'aquest parell, que diuen tant en tant poc temps, m'emociona. Tothom té la seva historia i està molt be compartir-la. M'ha fet recordar als meus pares que, segurament, van ser de la mateixa época i que mai els vaig escoltar queixar-se de res i el que em sap més greu es que maí els hi vaig preguntar quins eren els seus somnis. Perdre'ls es molt dur, tot i que sigui llei de vida . Jo em quedo amb tot el que vaig aprendre i que no vull oblidar. Viure el dia a dia , sense demanar res més, que és el que van fer aquesta generació, sense saber-ho i que , segurament , van passar una posguerra que els va ensenyar a valorar la vida. M'encantaría veure aquest espectacle, que ja no sé si es fa.

[@badocnstans8503]

Aquesta entrevista m' ha fet veure una altre cara vostre. M' agradat, molta sort i llum, miraré de veuré l' obra

[@philoboutique9520]

Molt intressant

[@llibrescuinaimusica7273]

❤

[@pilarmirallestraver5464]

A mi també m'encanta però tinc que dir que en el meu cas vare ser mon pare, soc dona, mare i persona . Però la meva mare va maltractar mon pare. M'agradaria que també ho tinguereu en compte i també ho parlareu. Moltes gràcies

[@pilarmirallestraver5464]

Desde Castelló, visca els Països Catalans ❤

[@pilarmirallestraver5464]

Hi ha mares, pares i progenitors gestants i no gestants. Ens estem tornant molt imbècils amb tot açò.

[@llibrescuinaimusica7273]

Hi aniré i ja sé amb qui...😊