E maugrat que soi pas nat bearnés de neishénça ni cap vadut aciu, en aqueste pais arremirable, que m'intereishi plan e tostemps a la lenga parlada en Bearn . E hilh de pica, que difereish hèra deu men parlar deu Perigòrd Verd. Quin plaser de viver en Aquitània e de poder aprener d'autas lengas que non pas sonque lo francés (totun plan beròia lenga), e l'occitan que'ns balha d'ocasions d'escapa's un drin d'un univers de mei en mei estandardizat. Qu'èi tà jo medish un gran plaser e d'audir la lenga d'un Pessamessa.