Рет қаралды 3,908
Després de dos anys, hem pogut gaudir de l'actuació dels Gegants de Lleida, tots junts. L’actual comparsa de gegants municipals té els seus orígens al segle XIX. Però la presència de gegants a les festivitats de Lleida és anterior. Avui per avui, les referències més antigues que en tenim daten dels segles XVII i XVIII, concretament dels anys 1637 i 1702. Aquests primers gegants probablement no eren municipals. Sabem que al segle XVIII, per exemple, la parròquia de Sant Joan o el gremi d’espardenyers tenien parelles de gegants que participaven a les festes i celebracions de la ciutat. No és fins a la dècada de 1830 que apareixen les primeres informacions que fan referència a una comparsa municipal de gegants. No sabem quants n’hi havia (podem suposar que una única parella) ni quin aspecte tenien. En tot cas, segons les notícies disponibles, aquests primers gegants haurien estat substituïts per una nova parella construïda l’any 1840, que és justament la més antiga de la nostra comparsa actual. A partir d’aquesta primera parella s’anaren incorporant les altres al llarg de la segona meitat del segle XX.
Cronograma:
1840 Es construeixen els que són els actuals gegants romans, atribuïts a l’escultor Ramon Corcelles. Inicialment tindrien l’aparença de turcs o “gegants moros”.
1898 Es canvia la imatge dels gegants i se’ls vesteix de reis cristians.
1906 Novament els gegants de Corcelles canvien l’aparença i adopten la de faraons egipcis.
1924 Els antics gegants canvien de nou i prenen l’aspecte de patricis romans, que és el que han conservat fins a l’actualitat.
[1943] - [1946] Dos nous gegants, amb aparença de japonesos, s’incorporen a la comparsa municipal. Popularment seran coneguts com els “xinos”.
1949 S’inicia l’arribada d’un seguit de nous gegants a la ciutat, al primer dels quals se’l bateja com Jaume I.
1950 Es presenta la que serà parella de Jaume I, Elionor de Castella.
1951 Aquest any arriben dos nous gegants a la ciutat. La primera fou la gegantona Violant.
1951 Un dia després de l’estrena de la gegantona, la comparsa s’amplia amb el gegant Moro.
1952 La companya del gegant Moro s’incorpora a la comparsa amb el nom de Donya Zobeida.
1958 El gegantó Berenguer s’integra com a nova parella de la gegantona Violant.
1995 La darrera incorporació de gegants, que tanca la configuració de l’actual comparsa municipal de gegants.
ALTRES GEGANTS
A banda dels anteriors, la comparsa municipal de gegants de Lleida ha tingut altres integrants, que ja sigui perquè no ens han arribat fins als nostres dies, ja sigui per la seva manca de coherència artística o estètica amb tot el conjunt o bé perquè no han acabat de quallar entre la ciutadania, no formen part avui dia del con junt geganter de la ciutat. Entre aquests hi ha els gegants anteriors a 1840, que no s’han conservat, també els que representavendon Quixot i Dulcinea, adquirits l’any 1977, o la geganta amb la qual es pretenen simbolitzar els Drets Humans, adquirida l’any 1998.
Romans: Marc Antoni i Cleopatra
Data estrena: 24 de juny de 1840
Constructor: Ramon Corcelles (atribuït)
Aquests gegants han tingut quatre aparences diferents, primer la de turcs o moros, després la de reis, posteriorment la de faraons i finalment la de romans.
Xinesos: Xino i Xina.
Data estrena: [1943]-[1946]
Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert
Juntament amb els romans i els faraons, representen personatges poc freqüents dins de la iconografia gegantera del nostre país.
Segons la revista Ciudad (Quaderns IV i V - 1950), els gegants Xinesos s’haurien creat en record dels gegants Xinets de la Santa Infància, desapareguts a la Guerra Civil.
Reis: Jaume I i Elionor.
Data estrena: 10 de maig de 1949 i 10 de maig de 1950
Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert
Ambdós arriben com a donacions a la ciutat, el primer com a regal del governador civil i la segona obsequi d’uns lleidatans que volgueren mantenir-se en l’anonimat.
Moros: Moro i Donya Zobeida.
Data estrena: 10 de maig de 1949 i 10 de maig de 1950
Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert
Ambdós arriben com a donacions a la ciutat, el primer com a regal del governador civil i la segona obsequi d’uns lleidatans que volgueren mantenir-se en l’anonimat.
Gegantons: Berenguer i Violant.
Data estrena: 5 d’octubre de 1958 i 9 de maig de 1951
Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert
La gegantona Violant, que s’incorporà uns anys abans que el seu company, no tenia parella, i durant aquests anys fins a l’arribada del gegantó Berenguer desfilava entremig de Jaume I i Elionor, simulant ésser-ne filla.
Falten Els Faraons, però em falta d'espai (Font: Web Paeria).