Joan Rovira - És bonic que ens faci por (subtítols i lletra en català)

2023 - El meu lloc prefertit
Vídeos de cançons en català amb subtítols.
Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat!
Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals.
Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l'errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar.
Administra / edita: Jordi Nerín Toboso
També, s'agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m'agrada...)
Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració!
Lletra:
M'enamora la rialla
d'un infant i d'una iaia,
el vermell del cel al vespre,
la nostalgia del diumenge.
Contemplant la immensitat,
conmogut per la bellesa,
queda un tros d'humanitat
entre la naturalesa.
Sóc un punt vist des de lluny,
sóc la pols que el cel aspira.
El moment que penso amb tu
és l'instant que més m'inspira.
Sento la fragilitat
d'aquest món que avui m'abraça.
I és bonic que ens faci por,
que de vida no n'hi ha dos.
El perill més perillós
és sentir la indiferència,
perdre el nord i la passió;
perdre el gust i la tendresa.
Per la mare i el seu plor,
per la terra i la cirera,
per la brisa de migjorn
que fa moure la bandera.
Que fa moure
la bandera.
Sóc un punt vist des de lluny,
sóc la pols que el cel aspira.
El moment que penso amb tu
és l'instant que més m'inspira.
Sento la fragilitat
d'aquest món que avui m'abraça.
I és bonic que ens faci por,
que de vida no n'hi ha dos.
Sento la fragilitat
d'aquest món que avui m'abraça.
I quan hagi de marxar,
quan m'arribi l'últim dia,
escampat per l'univers
el record d'aquesta vida.
Els amics que m'he estimat,
els fragments de la infantesa,
tot l'amor als meus germans
espargit per la rivera.
Sóc un punt vist des de lluny,
sóc la pols que el cel aspira.
El moment que penso amb tu
és l'instant que més m'inspira.
Sento la fragilitat
d'aquest món que avui m'abraça.
I és bonic que ens faci por,
que de vida no n'hi ha dos.
Sóc un punt vist des de lluny,
sóc la pols que el cel aspira.
El moment que penso amb tu
és l'instant que més m'inspira.
Sento la fragilitat
d'aquest món que avui m'abraça.
I és bonic que ens faci por,
que de vida no n'hi ha dos.
I és bonic que ens faci por,
que de vida no n'hi ha dos.

[@jordipeiro5265]

Moltíssimes gràcies!