Jordina Biosca - Narració de Sant Fèlix

Narració de Sant Fèlix
Festa Major de Vilafranca del Penedès
Representació del 25 d'agost de 2011
Aquest any hi ha hagut una instal·lació de Joan Raventos i Josep M Feliu a la vitrina de l'Associació de Veïns del Centre, a la Plaça de Jaume I, 15, al voltant de la figura de Sant Fèlix i el món de l'espiritualitat.
Coincidint amb l'exposició també s'han organitzat dues sessions narratives de Sant Fèlix al pati de Can Trabal. La narració va anar càrrec de la Jordina Biosca i va comptar amb la col·laboració a la precussió de Mauricio Molina. És el tercer any que es realitza aquest muntatge, amb Sant Fèlix com a element central. Aquest any s'han fet, la narració i l'exposició, amb el lema: La veritat és un mirall trencat en mil bocins, i cadascú pensa que el seu tros és la veritat sencera.
Sant Fèlix
No en sabem res, de la vida del sant. El seu nom significa feliç. Les restes del sant, provinents d'un cementiri romà, van arribar a Vilafranca el 1699 i el 1700 el Bisbat de Barcelona va reconèixer l'autenticitat de les relíquies, autoritzant-ne d'aquesta manera la veneració pública.
• Les relíquies
El dia de Sant Fèlix (30 d'agost), a les 7 del matí, s'inicia la gran diada de la Festa Major de Vilafranca repicant les campanes, mentre es treu la làpida de marbre que tapa l'urna que conté les relíquies del sant per deixar-les a la vista i a la veneració pública. Durant tot el dia els vilafranquins i vilafranquines poden baixar a la cripta de Santa Maria. Al vespre, després d'entrar la processó a la basílica, ho fan les autoritats i els clergues per tornar a col·locar la làpida davant les relíquies del patró, fins al mateix dia de l'any següent. La làpida va tancada amb dues claus, una la guarda el capellà de la Parròquia de Santa Maria i l'altre l'Alcalde de la vila.
• La imatge
El 1959, a proposta de mossèn Manuel Trens, es va fer una imatge del sant inspirada en una petita talla barroca que es conserva al Museu de Vilafranca. Aquesta imatge és la que actualment presideix les processons els dies de Festa Major. És obra de l'escultor Josep Ricart, que va dur a terme fidelment l'encàrrec, però de mida més gran, i la va daurar i policromar l'artista Jaume Sanjaume. Es tracta d'una figura que fa 1,55m, de fusta de pi de Flandes, que representa el sant prevere com és habitual, és a dir, segons la seva condició jeràrquica per exercir les funcions litúrgiques: sotana negra, roquet que es posa sobre l'hàbit durant els serveis de culte i museta. El breviari obert a la mà esquerra simbolitza la creença i l'ensenyament i porta la palma del martiri a la dreta, obra projectada pel vilafranquí J. Mercader Miret i elaborada a l'orfebreria Sunyer de Barcelona. A diferència de l'anterior imatge, té aurèola, element heretat de l'art pagà i atribuït a emperadors, divinitats o personatges destacats per tal d'enaltir-los. La imatge du una branca de palmera que data de l'any 1939 i que indica simbòlicament el caràcter de màrtir de sant Fèlix. Aquesta palma és de plata i un petit cadenat la subjecta a la part inferior de la mà per impossibilitar-ne l'extracció. La clau del candau del cadenat de la palma la guarda l'administració de la Festa i d'any en any és lliura a l'administració següent. La imatge de sant Fèlix surt en processó pels carrers de Vilafranca els dies 29, 30 i 31 d'agost.