L'ABDET

No sé qué té la cosa però el cas és que tornar a L’Abdet, mes que siga de passada, i passejar pels seus carrers i costeres, sempre és quelcom semblant a retrobament, a bressol, a casa, a país. És emotiu.
Els pobles que mantenen una particularitat o qualitat pristina, més que siga d’erecció o composició senzilla, tenen un caire d’afortunada urb. L’Abdet, tot i ser un llogaret pertanyent a Confrides, té identitat pròpia. No són lo mateix, ni de bon tros, això que els dos nuclis beuen de les mateixes bones aigües que baixen de més amunt, de les Serres d’Aitana i la Serrella. Entre els seus tres abancalats carrers i les dos costeretes, manté, pegat a la plaça (del Sant valencià més anomenat), el Trinquet més antic del País Valencià, a on bota la pilota grossa des de 1772. Dos cents cinquanta anys de pilotades són moltes partides i moltes vides passades.
Que pot semblar poca cosa dos parets i sis escalons de pedra? Trobe que no, no és poca cosa, no. És molt, i impagable el seu valor patrimonial perquè els trinquets són els casals del País de La Pilota. Afortunades mansions a on tot el poble és cavaller.
Abdet no està amagat, està ben protegit entre serres, i les seues cases taüllen la Vall de Guadalets, això fa que siga privilegiat balcó sobre privilegiat escenari. Venint de passejar Benifato, vam aplegar ben passades les dotze, darrere de mosatros ho feia el peixcater. Com que era dissabte, el bar nou que han oubert a l’entrada donava una ambientada benvinguda. Les seus fonts i barrancs atrauen molts visitants i practicants d’esports aquàtics de muntanya. Queia el sol a plom, més encara enguany que la canícula s’ha avançat al mes de maig, i el veïnat romania dins de casa, potser fent-se el vermudet o preparant la paella. Flairejava l’inconfusible olor del recapte sofregint-se. Esta sensació sempre m’ha semblat o l’he associada a dies senyalats o de festa. Una bona opció era fer com els turistes i baixar a pegar-mos un escapbussó a les fresques aigues de les fonts de Mela o Llorca, el cos ho hauria agraït però el temps era curt (i el passejant molts anys) i el que volíem era vore de nou i enregistrar l’emblemàtic Casal de la Pilota. Segell de L’Abdet i del País de La Pilota. Tornarem, si pot ser, al setembre quan es celebre la Final de Pilota Grossa i és commemore el ‘Dos cents cinquanta Aniversari’ d’esta riquesa patrimonial dels valencians.
La Passejada la vam fer el dia 28 de maig de 2022 (Hui som a 13 de Juny. És dilluns i m'ha pres el dia lliure per fer coses d'ociós)