L’ ADÉU A JOAN GUERRERO, UN CANT A L’ AMISTAT I A LA GERMANOR DE L’ÉSSER HUMÀ - GRAMENET

L’ ADÉU A JOAN GUERRERO
UN CANT A L’ AMISTAT I A LA GERMANOR DE L’ÉSSER HUMÀ
Família, amics i companys de tota una vida hem acomiadat aquest mati Joan Guerrero, fotoperiodista de professió, activista de vocació, poeta de sentiment i amant de les causes nobles que agermanen l’ésser humà en diverses latituds.
El padre Gabicho , sacerdot equatorià, va conduir el comiat, un acte religiós i laic, vital i espiritual, com li hauria agradat al Joan i com ell mateix era. Gabriel, Gabicho, com és conegut, ens va parlar dels trenta anys de projectes compartits amb en Joan al seu país, amb les comunitats indígenes de Riobamba. És a través d’aquest amic religiós i activista que en Joan contactà amb el fotògraf brasiler Sebastiao Salgado, referència mundial de la fotografia social i mestre icònic de la força poètica de la imatge amb blanc i negre.
Chelo Sánchez, amiga colomenca de sempre, dibuixà traços de la personalitat del Juan solidari, del Juan inquiet, del Juan contador d’històries, del Juan amb mil projectes i sempre amb ganes d’ exprémer la vida. Ens parlà del Juan company de camí i sobretot amic de l’ànima amb qui els amics i amigues més íntims s’han sentit lligats amb profunds llaços d’unió a través de vivències compartides.
També d’amistat i de projectes, del caràcter vitalista i de les expressions més genuïnes d’en Joan van parlar Lluís Prat i els companys fotoperiodistes Julio Carbó i Vicenç Semper. Aquí s’obriren pas els aspectes del mestratge i de la col·laboració que, units amb l’amistat, fan un còctel que marca la vida i deixa un pòsit que hi serà per sempre.
El final del comiat va ser el cant de La vall del riu vermell conduït pels amics Miquel Àngel Pérez, sacerdot colomenc, i pel cantaire de l’orfeó Tanit Ferran López. Des del recordatori imprès per a l’acte, una imatge presa pel Joan a l’ Amèrica llatina - uns ulls infantils i una espelma encesa- ens parlen d’esperança, i una breu sentència ens parla de gratitud:“ No ens entristim per haver-lo perdut, sinó que agraïm haver-lo tingut”.
Agustina Rico

[@anneoliveira6120]

Mui bonita essa homenagem a um sacerdote que contribuiu para a vida espiritual de muita gente, não duvido.