L'arbre i les formigues (Conte de relaxació infantil)

Ajuda'm a publicar el llibre en format físic!
vkm.is/elarbol...
INSTRUCCIONS I UTILITAT DEL CONTE:
L’arbre i les formigues és un conte de relaxació infantil inspirat en la tècnica de relaxació muscular progressiva de Jacobson. La història tracta d’unes formigues que perden el seu poblat degut a una forta tempesta. Aquestes, amb les quatre pertinences que els hi queden, s’endinsen en el bosc amb l’objectiu de trobar un nou lloc per viure. Durant el trajecte troben un arbre plorant desconsoladament perquè està completament estirat al terra i no es pot aixecar. És aquí on les formigues l’ajudaran a desarrelar-se per tal que pugui ser lliure. És un conte entranyable que no només se centra en la relaxació sinó també en els valors que ens fan ser humans: la solidaritat, la cooperació ,el treball en equip, el vincle i les emocions.
ÀMBITS ON ES POT APLICAR:
És aconsellable que aquesta tècnica s’apliqui en un espai tranquil i neutre que afavoreixi la relaxació.
A l’escola:
Es poden fer grups de 3 o 4 nens. Un dels nens de cada grup se situa al centre, totalment estirat perquè adquirirà el paper d’arbre arrelat. La resta de companys del grup faran de formiguetes. La tècnica començarà en el moment del conte en què les formigues ajudaran a l’arbre a aixecar-se.
És important que en el moment d’aplicar la tècnica, el professor faci de model per tal que els alumnes puguin tenir un referent visual.
A casa:
És aconsellable que aquesta tècnica s’apliqui en un lloc tranquil de la casa, preferiblement amb una llum tènue, lliure d’aquells estímuls que puguin ser distractors o estimulants pel nen. El nen es col·loca estirat, per exemple al seu llit, i el pare o la mare poden fer de formiguetes. Durant l’aplicació de la tècnica, es pot fer l’acompanyament sensorial utilitzant una ploma, simulant el moviment de les formiguetes.
TÈCNICA DE RELAXACIÓ EXPLICADA EN EL CONTE:
Les formigues, que són molt treballadores, es van arremangar i van intentar donar un cop de mà a l’arbre. Una d’elles, la reina Baldufa, es va posar a dirigir la maniobra que les altres anaven realitzant. Totes elles, decidides, es van dirigir cap a la cara de l’arbre i li digueren:
Amic, tanca els ulls i imagina’t un moment, un somni, una il·lusió que et faci sentir alegre i feliç.
Així doncs, l’arbre una mica desconfiat va fer el que les formigues li digueren. Unes quantes s’aproparen cap als ulls i li van dir:
Tanca els ulls tan fort com puguis. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves
deixant de fer força. (pausa de 3 segons) Nota com aquesta sensació et fa sentir més lliure.
Ara, arronsa el nas tan fort com puguis. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves deixant de fer força. (pausa de 3 segons). Nota com aquesta sensació et va alliberant.
Apreta la boca tan com puguis. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves deixant de fer força. (pausa de 3 segons) Nota com aquesta bona sensació recorre tota la teva cara.
Ara, com si d’un globus es tractés, agafa aire pel nas (pausa de 3 segons) i lentament treu l’aire per la boca. (pausa de 3 segons) Nota el recorregut que fa l’aire pel teu cos.
Les formigues amb suavitat es dirigiren cap a les branques de l’arbre i li digueren:
Estira-les tan com puguis. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves deixant de fer força. (pausa de 3 segons) Nota com aquesta sensació et fa sentir bé.
Després seguiren pel tronc i li digueren:
-Arqueja l’esquena tan com puguis. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves deixant de fer força. (pausa 3 segons) Nota com l’esquena es desenganxa del terra.
Com si d’un globus es tractés, agafa aire pel nas (pausa de 3 segons) i lentament treu l’aire perla boca. (pausa de 3 segons) Nota el recorregut que fa l’aire pel teu cos.
L’arbre tot content anava seguint les ordres de les formigues. No s’ho podia creure, tornava a ser l’arbre alegre i feliç que havia estat feia temps enrere.
Les formigues li preguntaren:
Vols ser totalment lliure? Sentir-te més lliure que qualsevol dels arbres que estan al teu voltant?
L’arbre respongué:
M’encantaria ser totalment lliure per poder veure món.
Així doncs les formigues, totes juntes, inclòs la reina Baldufa, es dirigiren cap a les arrels i li digueren:
Estira tan com puguis les arrels. (pausa de 5 segons) Poc a poc ves deixant de fer força.
De cop i volta l’arbre va fer un pas, un altre i un altre fins que va començar a caminar.
Aleshores, una formigueta li preguntà:
A que no està tant malament ser diferent?
Això va fer pensar a l’arbre i respongué:
Estic content de ser diferent.