La Caputxeta Vermella | Contes en català

La Caputxeta Vermella | Contes clàssics en català Subscriu-te al canal: / @kidstalesencatala8179
Descarrega't l'app (iOs o Android): www.kidstalesa...
La Caputxeta Vermella
Fa molt, molt de temps, en un poblet vivia una nena. Era una nena molt bona i admirada per tots els de el poble! ¿Però, qui l’estimava més? La seva mare i la seva àvia. Un bon dia, l'àvia li va comprar una petita caputxeta molt bonica de color vermell. I per això tots van començar a anomenar-la, la Caputxeta Vermella. Un matí, la mare de la Caputxeta havia cuinat uns pastissos molt bons. I li va dir a la nena: -Acabo de saber que la teva àvia està malalta.
Vés a casa a veure com està, i porta-li aquest trosset de mantega i aquests pastissos. Sobretot, ves pel camí més segur i, si et trobes al llop, no li facis cas. Quan Caputxeta caminava pel bosc, es va trobar davant d'un llop. La nena no sabia del perill d'estar parlant amb un llop, així que li va parlar amb naturalitat:
-Vaig a veure el meu àvia i a portar-aquests pastissos i aquest tros de mantega. -Doncs mira, com vull veure a la teva àvia, farem un joc: tu caminaràs per aquest camí i jo per aquell, a veure qui arriba abans! La Caputxeta va seguir pel camí més llarg. En canvi, el llop va arribar molt ràpid a casa de l'àvia de la Caputxeta Vermella. Qui és? -va preguntar l'àvia. -Soc jo, Caputxeta Vermella -va contestar el llop, que es va esforçar molt per parlar com si fos una nena i no un llop. -Aixeca la balda de la porta i entra. El llop va obrir bruscament la porta. Tenia molta gana i es va llençar sobre l'àvia. En un instant, l'àvia de la Caputxeta Vermella va ser devorada. A l'arribar a la casa de la seva àvia, la Caputxeta va picar a la porta com de costum. Qui és? -va dir el llop, ara imitant la veu de l'àvia. -Sóc la Caputxeta. Vinc de part de la meva mare per portar-te uns pastissos i també un trosset de mantega. -Obre la porta i passa. Quan el llop va veure la Caputxeta Vermella entrant a la casa, es va tapar bé amb els llençols fins a dalt del cap. -Àvia, per què tens avui els braços tan llargs? -Per poder-te abraçar millor, estimada. -I els ulls... per què els tens tan grans, àvia? -Per veure't millor. -Àvia, àvia ... ¿i les dents, per què tens les dents tan afilades? -¡¡Per menjar-te millor !! El llop va tirar els llençols i va sortir d'un salt del llit. Es va llançar sobre la nena, menjant-se a la pobra Caputxeta Vermella. Després de menjar-se a la Caputxeta Vermella, el llop es va sentir molt ple. Així que es va quedar adormit profundament... Un caçador passava en aquell moment per la casa de l'àvia i li va estranyar moltíssim escoltar aquells roncs. A l’entrar a la casa de l'àvia es va acostar fins al llit on ella solia dormir. Quan el va veure estirat al llit, va aixecar la veu.
El caçador va preferir no disparar. Va agafar les tisores i va començar a tallar la panxa de el llop. Quan ja havia fet uns quants talls, no va ser l'àvia qui va sortir de la panxa del llop, sinó la Caputxeta Vermella. Una mica més tard va poder sortir l'àvia, encara que a ella li costava molt respirar. El caçador i la Caputxeta Vermella van agafar sense pensar-s'ho unes pedres. I amb aquestes pedres van omplir la panxa del llop. I allà el van deixar dormint. Al cap d'una estona, el llop es va despertar amb tanta set que se’n va anar directe a beure aigua al llac. Però a l'acostar-se al llac del bosc, el llop va caure a l'aigua i es va morir ofegat. Sense el llop, la Caputxeta, l'àvia i el caçador van ser molt feliços.