LLUNA VELLA

Lluna vella és un esquit de la poesia de Damià Huguet fet amb verbs de la nostra llengua més preuada.
Els versos amb crosta d'Huguet són com els fils d'alta tensió on hi descansen a l'aguait les tórtores. Allà dalt estant, llegeixen el cel ennigulat de trons i llamps d'una tempesta que cerca aixopluc dins la humilitat del poble.
'Cops de puny a la fosca.
Hi som presents, encara...'
Feliç diumenge 💜💜
Això és El so del silenci, entra-hi, la porta és oberta de pinta en ample...

[@rafelsunyer8510]

Gracies sempre, Gaspar ❤

[@matthiassohnnanz1759]

Amb nostalgia veig aquestes imatges d'una terra estimada i cultivada. Ens allunyam tant d'aixo.

[@angelsferrer5279]

som el misteri no resolt, som la poesia no escrita, som un somni sense fer, el desig sense definir, la puresa i la grandesa encara no descrita, la pau per conquerir, la llum, sense foscor, i la voluntat del poeta, que ho somia, ho crea, i ens ho ofereix, perquè això millora la percepció de tota una vida, donant color, amor, i esperança, somnis de poeta, *no necessitem més* NAMASTE, per una democràcia ben entesa, i ben feta.