Sant Martí del Canigó. Polifònica de Puig-reig. Sardana cantada

Sant Martí del Canigó o Sardana de l'exili
Música de Pau Casals i Defilló (1876-1973)
(Prada de Conflent, 1943)
Arrenjament de Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
Text de Joan Costa
Títol de l'àlbum:
Sardanes d'Or 21
Polifònica de Puig-reig
Cobla La Principal de la Bisbal
Audiovisuals de Sarrià
“A redós de la serra mare
sobre un cingle tallat a pic,
Sant Martí fou un temps l’empara
i el recer d’un llinatge antic.
Cal fer-hi romiatge
per veure’n els carreus
i sentir-hi el fort missatge
de les seves veus.
Per sentir-hi el fort missatge
de les seves mudes veus.
Quan comenci la muntada
no desdíssim: fem l’esforç!
Pas a pas, guanyem alçada,
pas a pas, alcem els cors!
I quan brandi la campana
el toc ens enardirà,
puix és un record que ens mana:
és l’ahir que ens duu al demà.
Emmenem les passes
cap al claustre lentament,
per seguir les vives traces
d’una història latent.
Drets a la capella,
commoguts com en encís,
braç a braç refem l’anella
i evoquem el vell país.
Creiem que el Canigó
és el gresol d’aquests dos pobles
que Déu féu Nació
i van desunir uns homes.
Creiem que el Canigó
serà bressol de retrobada
d’un poble que diu: NO!
quan la llei li és imposada.
Més forta que el rocam,
constant com l’aigua que en davalla
la nostra fe veurà demà
unit el poble català.
Mor la tarda sobre el bosc,
cau la fosca, calla tot!
És la nit que, com la mort,
davalla freda i negra sobre el món.
La nit tan negra s’esvairà
la llum del dia tornarà,
ens ho diu mil cops, tossut,
el cant indòmit d’un astut cucut.”
Cucut, cucut.
La nit s’esvairà
la llum retornarà.
Cucut, cucut.”
La monetització està desactivada al meu canal.
No es pretén infringir els drets d'autor.
Tots els drets pertanyen als seus respectius propietaris.