Plaça de Sóller

La plaça de Sóller és una altra victoria veïnal. Als anys 60 i 70, es va començar a urbanitzar els camps de conreu de Porta, als voltants de les masies de Can Verdaguer i can Valent, per construir-hi blocs. Casetes baixes de poble convivien amb carrers plens d’edificis de pisos. Entremig, l’Ajuntament va aturar les promocions que començaven en un gran terreny de 22.000 metres quadrats en considerar que la zona ja estava prou massificada. Allà on hi havia hagut una antiga bòbila, es va crear un punt de trovada veïnal, tot i les rates, el fang i les runes.
Alguna autoescola també va aprofitar l’espai per alliçonar nous conductors. Davant aquest panorama, els veïns van començar a reivindicar una urbanització de la plaça l’any 1974. Assemblees i accions reivindicatives com la plantada d’arbres es van anar succeint.
L’Ajuntament qualifica de plaça el terreny l’any 76 i compra finalment el solar a finals dels 70. Les obres d’urbanització comencen l’any 1980. Tres anys després, es va inaugurar com a la plaça més gran de Barcelona, amb 22.000 m2, amb zones verdes i grans espais. I una de les primeres obres d’art contemporani exposades al carrer, a la perifèria, ‘Homenatge a la Mediterrània’, de Xavier Corberó.
Però l’alegria dels veïns dura poc. Un any després s’ha de tornar a arranjar la plaça de Sóller per corriments de terres, provocats per les restes de l’antiga bòbila i runes al subsòl.
L’any 90 va acollir durant un temps una altra escultura, la República.
Als baixos de la plaça s’hi construeix el centre cívic Porta Sóller, avui dia reconvertit en l’Ateneu la Bòbila, un espai de trobada que aplega tota una sèrie d’entitats i iniciatives que treballen en projectes de drets i economia social, la sostenibilitat, els joves i el desenvolupament comunitari.
Ara, la plaça afronta una nova etapa, amb una remodelació definida en un procés participatiu amb veïns i entitats.