Primera ballada popular de Gitanes a Sant Vicenç de Castellet. Diumenge, 7 de juny de 1992

Recuperades les Gitanes com a recreació escènica, l'any 1991 l'Esbart Dansaire Santvicentí es proposa un repte nou i més ambiciós: recuperar-les com a festa popular. Així ho anunciava Joan Manel Miquel en un article publicat al periòdic d'informació local El Breny l'octubre de 1991 : "Pensem que el fet d'haver estrenat una recreació escènica és només un primer pas per tornar les Gitanes a la vida. Ens queda encara aconseguir que sigui el poble qui les balli, com en els inicis, i esperem aconseguir-ho en la propera Festa Major, i que es formin un bon nombre de colles de totes les edats que hi participin, així podrem afirmar que les Gitanes de Sant Vicenç han estat del tot recuperades".
El propòsit de l'Esbart Dansaire Santvicentí de recuperar la dimensió popular i participativa del Ball de Gitanes va ser plenament aconseguida i nombrosos participants pertanyents a diverses entitats locals van preparar curosament la vestimenta apropiada i van aprendre la coreografia de la dansa dies abans de la Festa Major.
L'objectiu es va fer realitat i la primera ballada popular de Gitanes es va fer a la plaça de l'Ajuntament el 7 de juny de 1992, a la 1 del migdia, coincidint, efectivament, amb la Festa Major d'Estiu de Sant Vicenç. Gairebé tres mesos abans, es van haver de fer tota una sèrie d'assajos a l'Ateneu on alguns membres de l'Esbart Dansaire Santvicentí van ensenyar els diferents punts de ball per a tots els interessants a ballar les Gitanes al carrer. Així doncs, tots els dilluns, la M. Alba Grauvilardell ensenyava el "Xotis" i les "Catxutxes"; els dimecres, el Lluís Oliveras ensenyava les "Contradanses" i la "Jota"; finalment, Joan Manel Miquel i Eva Ortega assajaven el "Vals jota" tots els dijous.
A la versió que l'Esbart escenifica dalt de l'escenari s'afegeix a partir d'aquest moment una versió popular que amplia notablement el significat cultural i social d'aquesta dansa. El doble camí que emprenen les Gitanes de Sant Vicenç a partir d'aquesta data transformen el ball en un espectacle dual: dalt de l'escenari, vuit parelles executant una coreografia d'alt nivell rítmic i estètic, d'excel·lent qualitat artística, que ha merescut efusius elogis a diversos països d'Europa; i arran de plaça, una festa total on actualment participen més de 300 balladors, una conjunció insòlita de colles que culmina, amb el galop final, en una espectacular fusió de dansaires i públic.