Canta, cadernera, tu que pots alçar-te per sobre dels teus mals. Ets la primera en contemplar la primavera. Canta-li a les flors i les llavors que sense obrir-se s’han marcit. De matinada, se’ls ha endut la garvinada. Ah, no es pot entendre. Ah, així ha estat sempre. Ah, adéu a la versemblança. Ah, ningú mai no s’hi atança. Canta, cadernera, per favor. Per la bellesa i pel dolor que, de vegades, semblen la mateixa cosa. Canta-la sencera fins al final. Fins que ja no et faci més mal i el teu cant sigui el de la tempesta. Ah, no es pot entendre. Ah, així ha estat sempre. Ah, adéu a la versemblança. Ah, ningú mai no s’hi atança. Canta, cadernera, tu que pots alçar-te per sobre dels teus mals. Ets la primera en contemplar la primavera.