Рет қаралды 52,142
Aquest és un petit homenatge als paisatges que ens han adormit i als centenars de melodies i dies viscuts, però sobretot, un homenatge als cors gegants que ens han abraçat.
QUI PARLA MÚSICA PARLA EL MATEIX LLENGUATGE.
Aquest vídeo ha estat gravat durant el nostre viatge en bicicleta pel nord-est de Brasil.
Este vídeo foi gravado durante a nossa viagem de bicicleta pelo nordeste do Brasil.
Esta é uma pequena homenagem as paisagens que nos acalentaram e as centenas de melodias e dias vividos, mas acima de tudo, uma homenagem aos corações gigantes que nos abraçaram.
Este vídeo ha sido grabado durante nuestro viaje en bicicleta por el nordeste de Brasil.
Este es un pequeño homenaje a los paisajes que nos han dado abrigo y a los centenares de melodías y días vividos, pero sobretodo, es un homenaje a los grandes corazones que nos han abrazado.
_________________________________________________________________
www.marcellazaraijuliaarrey.com
/ marcellazaraijuliaarrey
/ marcel_i_julia
/ marcel_i_julia
_________________________________________________________________
Desperta el dia a Bahia i sols,
la remor serena de l’aigua que balla,
parla quan la Caatinga calla.
Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó,
l'essència de la vida entre tu i jo
del cançoner la primera cançó
Canta suau
El sol que banya suaument el sertão,
del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla
ai ens diuen chão.
Que bon viatge i que marxem en pau,
entre somriures de curiositat,
jugant al riu, rentant-se al cap,
la senzillesa en la simplicitat.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certa mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
El meu rellotge és el tic-tac del cel
i la guitarra és un camí de terra,
despullats entre dos mons en guerra.
Sense fi,
Aigua de coco per fer-ne camí,
podem sentir la vida bategar,
en silenci hem après a escoltar.
Endavant,
el riu verdeja les virtuts del camp,
que fa olor de jaca i bananera.
Sota la cabana un home amb solera,
un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà,
diu que anem a casa que ha sobrat menjar,
que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certa mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
Odio les presses que van com van,
deixant roderes per fer-me gran,
no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang,
deixant enrere a veu cantant.
M’he refugiat en l’instant,
atresorant pam a pam.
Una senyora sembra el seu encant,
grana de fajol i lluna plena.
Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ens diu que no,
no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu,
somriu i diu que ens hi pot dur,
dormirem sota estrelles d’umbú.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certa mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
_________________________________________________________________