Terra Negra, la zona prohibida

Terra Negra, la zona prohibida | betevé

Рет қаралды 3,883

Күн бұрын

Durant segles, els terrenys del peu de la muntanya de Montjuïc van ser una zona fosca i sòrdida que es coneixia amb el malnom de Terra Negra.
La carbonera i el fum negre
A la plaça de les Drassanes hi havia la carbonera que va donar nom a aquesta part de la ciutat. Era la carbonera que abastia de carbó les tres famoses xemeneies del Paral·lel. A causa de l’activitat d’aquesta carbonera i de les xemeneies de l’elèctrica, tota la zona estava envaïda de fum negre i la gent que s’hi passejava quedava amb els peus negres pel carbó.
La mala fama d’aquests terrenys venia de lluny, des del segle XVI, i es va mantenir fins a ben entrat el segle XX. Era una zona d’hortes, limitada pel port i per la muntanya de Montjuïc, una altra zona fosca de la ciutat, on s’hi amagaven delinqüents i bandolers. No hi havia ni els més elementals serveis. A diferència del barri Xino, les autoritats no controlaven aquest territori. Era, per tant, una zona marginal, on s’hi exercia la prostitució més lumpen.
La Sodoma i Gomorra d’Europa
El sud del Paral·lel era conegut com “la Sodoma i Gomorra d’Europa” o també, com el carrer del vici. D’entre les moltes anècdotes i llegendes que hi ha sobre la Terra Negra, s’explica que les dones que es dedicaven a la prostitució manual oferien als seus clients, a diferents preus, la mà calenta o la mà freda, la que anava a la butxaca del les castanyes i els moniatos, o l’altra. Val a dir que gent de classe alta de la ciutat, baixava per aquests barris a buscar diversió a baix preu.
Però no tot és pecat a la Terra Negra. Jacint Verdaguer li va dedicar un poema i, segons la llegenda, la santa Madrona va néixer en una cova de la zona.
Barraquisme i la droga
Després de la Guerra Civil, Barcelona va rebre un allau migratori que no va trobar habitatge assequible i es va instal·lar en barraques a la muntanya de Montjuïc. D’altra banda, la repressió sobre la prostitució al centre de la ciutat va augmentar i aquesta activitat es va desplaçar a la Terra Negra. Això va perpetuar la marginalitat d’aquests terrenys, que es va perllongar fins ben entrada la democràcia, amb l’arribada del tràfic de droga, a Can Tunis.
Paco Candel va escriure el 1957 “Donde la ciudad cambia su nombre”, una novel·la que descriu la vida en aquesta barri, el límit entre la ciutat urbanitzada i ordenada, i la terra on no hi arriben ni els serveis ni les autoritats. Ens ho explicava al 2019 el veterà periodista Joaquim Roglan, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
Subscriu-te al canal de KZbin de betevé: / betevé
Descarrega't l'aplicació de betevé:
app.beteve.cat/
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/VEqMo8

Пікірлер: 4

@antoniocaste8765 2 жыл бұрын

Yo viví en la Zona Franca y aun recuerdo que para ir al resto de Barcelona decíamos "vamos a Barcelona" como si no fuesemos Barcelona. Con la droga en Can Tunis, las Casas Baratas y otros barrios de la Zona Franca, se degradó todo mucho aunque nunca había sido muy bonito. Aun se vende droga en el barrio aunque quitaran Can Tunis (en Estrellas Altas hubo un puesto de venta de drogas en lo que había sido una panadería y en cuyo cartel ponía "harinas" 😂😂 y venía gente en coche aparcando en doble fila todo el día a lo largo de unos 100 metros de la calle Minería) pero ahora es más disimulado. En esa zona duermen muchos indigentes que prefieren las ratas a la gente (muchos con problemas mentales que van a Vilá i Vilá). De esa zona también era el conocido en KZbin como el "Niño Lobo de Montjuic" que era un hombre que había nacido en esa época de barracas en Montjuic pero en la zona de los proscritos (entre el castillo y el camino del Morrot). Se llamaba Antonio y ya murió pero hay más hermanos que también corrieron de pequeños como cabras por ese barranco. Gran reportaje pero faltaría uno hablando más extensamente sobre ese barraquismo más de proscritos y delincuentes que no los querían en Can Valero y otras zonas y que se debían buscar zonas más escarpadas de la montaña con el riesgo que tenía con niños pequeños o cuando llovía. Este hombre ha sido muy ameno y se nota que conoce la historia negra de esa zona.