Рет қаралды 925
Del 27 de febrer al 10 de març a la Sala Atrium (Barcelona)
www.arcadiacia.blogspot.com
www.atrium.cat
Autor i direcció: Llàtzer Garcia
Intèrprets: Marta Aran, Muguet Franc, Guillem Motos, Laura Pujolàs i Gal Soler
Ajudant de direcció: Javi J. Moyano
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Il·luminació: Arcàdia Cia.
Producció: FlyHard Produccions S.L.
Producció executiva: Roser Blanch i Arcàdia Cia.
Fotografia: Roser Blanch
Disseny: Montse Belda
Vídeo: Pep Pujol i Jordi Freixa
El pare, que ja fa temps que està en una cadira de rodes, ha emmudit. Els seus tres fills, amb qui no manté una relació gaire bona, el visiten: volen que torni a parlar.
La malaltia degenerativa d'un ésser proper. Aquest va ser el punt de partida de l'obra. Com ens enfrontem a una malaltia i, en conseqüència, a una pèrdua. S'ha escrit sovint sobre aquesta temàtica, però el que ens interessava era mostrar el deteriorament d'una persona enmig d'un microcosmos que ja fa temps que es va deteriorar. Quina és la veritable malaltia en aquesta casa? La que pateix el pare o la que pateixen tots els membres d'aquesta família?
L'amor és allò que fa que tinguem cura dels nostres éssers propers. Però, en una casa on ha desaparegut tot rastre d'amor, què és el que fa moure als seus habitants? La consciència? La culpa?
De cop, el silenci. Apareix el silenci a la casa. El silenci d'un pare que fa que els fills -aquells nens perduts no parin de xerrar. Xerren i xerren i xerren i ja no escolten a ningú. Ni tan sols els crits de La Terra, aquella terra que els va veure créixer.
Potser ja s'ha acabat el temps de les terres promeses.
La terra oblidada és la primera part d'una trilogia sobre la família que esperem poder completar properament.