XAVI SARRIÀ - Amb l'esperança entre les dents (2017) àlbum complet amb lletres

Àlbum "Amb l'esperança entre les dents" (Propaganda pel fet! 2017)
SPOTIFY goo.gl/LmKkaD
KZbin goo.gl/qHhe3m
iTUNES goo.gl/FwxxQz
+INFO:
www.xavisarria.cat
www.ppf.cat
LLISTAT DE CANÇONS "Amb l'esperança entre les dents"
01. Amb l'esperança entre les dents 0:01
02. Ingovernables 4:17
03. Renaixem 7:06
04. Atrevir-te 10:27
05. Ànimes navegables 14:02
06. Salvatges 18:45
07. Quan cau el sol 23:10
08. On habita l'aire 27:37
09. Nosaltres 32:16
10. Soledat 36:28
11. Lluny 40:35
12. Temptar la sort 46:59
13. Cançó de l'alba 49:59
---------------
Xavi Sarrià és un escriptor i músic valencià, cantant i guitarrista. Va formar part d'Obrint Pas.

[@nilpj]

Que torne Obrint Pas! gràcies Xavi per mantenir la flama!

[@tonitorres3968]

Gracies Xavi!!!!

[@j-r3630]

Unes lletres que t'arriben a l'ànima, meravellós àlbum. Gràcies Xavi Sarrià

[@bajusz1938]

Gràcies, Xavi.

[@cristinabalcells6371]

Gràcies! Els fans d'Obrint Pas ja trobàvem a faltar la teva veu!

[@Mar-fr1hc]

BRUTAAAAAAL,NECESSARI, ENGRESCADOR, ALLIBERADOR.... GRÀCIES

[@carlesms97]

Sempre SEGUIREM, sempre ENDAVANT. Gràcies Xavi.

[@12uriol]

Aquells d'Obrint Pas, els de l'esperança als ulls i les banderes al vent, feia temps que esperàvem alguna cosa així; Gràcies!

[@danielbaenadivi5488]

ETS un crack Xavi Sarrià!!! força! Renaixem !

[@llavatabego2083]

grácies per paraules i músika tan boniques... la meua filla... li flipa amb 7 anys...enhorabona i endavant¡

[@joanbonaterra3721]

M'encanta! Tan de bo torneu Obrint Pas! Vau marcar un avans i un desprrés

[@DanielRodriguez-fs4fl]

HEM SENTO IGUAL QUE ON HABITA L'AIRE... M'ENCANTA - SERÉ UN VOLCÀ I EM FONDRE AMB TU ON HABITA L'AIRE!!! PEL DE PUNTA!!!!!! BONISSIMA XAVI!!!!

[@albabb21]

M'encanta, a la meva vida em faltava la teva veu Xavi ets increïble força i endavant sense obrint pas i sense tu no és po està benvingut de nou

[@gerardhueso4039]

L'espera mai és llarga si es recompensa d'aquesta manera! Moltes gràcies Xavi, ens veiem al carrer!

[@danitortosaulibarri6024]

Poesia. Lluita, llibertat. Es el que sento quan escolto aquest disc. Per a mi el mes gran de la musica a tots els Paisos Catalans. Gracies Xavi Sarrià.

[@carolinajaentorregrosa34]

Renaixer per poder vèncer. 💜

[@Flaik23]

Grazas Xavi por seguir na loita e por este gran agasallo, non só para os oídos senón tamén para o alma. O concerto en Compostela simplemente emocionante. Unha aperta.

[@arroscru338]

Harry_GZ Galiza é Portugal

[@Miguel-nu2dv]

@@arroscru338 Portugal é Espanha

[@rapidcomlallum9322]

este cd és el millor de la dècada en este estil

[@1danius1]

Amb ganes de tenir-te per Valls altre cop,tot i així,amb ganes de veure't al Festivern també i a on faci falta...Bona feina!

[@alisonmerino6510]

Me agrada tots😳

[@martuuxaajoorda3943]

Gràcies Xavi!❤

[@rudybolo]

molto bello tuo disco nuovo Xavi ----salute desde Italia --forza CAT--Rude

[@lluismarce4564]

Brutal! Cada cançó et transporta a un nou paradís. "El meu cor és ta casa!"

[@anaquinto3854]

Enorme!

[@TheSirdisident]

Desde Andalucía... añorábamos la voz que nos contaba que mi tierra y tu tierra lejos de la excusa de la lengua, nos une mucho más vivir en el país de la olivera. Gracias "seguirem" argumentando con la fuerza de vuestras melodías "si tanque els ulls recordé" que Andalucía necesita un nacionalismo que emerja desde el pueblo y no los partidos que los terratenientes permiten. Que si el estado español no puede ser una tercera República, la península sea una tierra de Repúblicas. Portugal, Vascos, Catalanes, Valencianos, Andaluces... Felipe el breve tendrá un reino a su altura... fascistas de Despeñaperros pa rriba!!!

[@xavierpujolguarro3006]

Igual que els vells rockers, els vells lluitadors no moren mai. Renaix l'esperit d'Obrint Pas, renaix la lluita social i la lluita d'alliberament. Per la República!!

[@thelonixx9524]

Bó, està molt bé! Enyorem Obrint Pas!!

[@Ginobili17]

Qué brutal.

[@danielvascal533]

Ets molt gran.

[@kotaskacore8315]

♥️

[@joanmim.s.9084]

No sé si estava molt nostàlgic d'Obrint Pas, però aquest CD l he trobat una meravella. Gràcies!!!!

[@DanielRodriguez-fs4fl]

Amb les ganes que teniem de escoltar el nou disc un amic i jo ahir a la sala Apolo i va i ens deixa tirat el cotxe a 10 min de la sala Apolo... ;*******( . Ultimament la meva vida va com el procés moooolt a poc a poc, amb mooooolta lluita i amb moooolta esperança entre les dents... ESPERO ANÉS MOLT BÉ EL CONCERT!

[@cysyusa5454]

Esperançat d'escoltar-te de nou Xavi!! RENAIXER per a mi la que més m'agrada :) continueu així !

[@alisonmerino6510]

Me agrada la 4

[@davidbatalla5681]

Brutal disc.

[@kotaskacore8315]

Saludos desde México DF tocan bien chingón cabron perrón y poca madre

[@macondoywaslala1628]

Impresionant disc! Enhorabona :)

[@damariscarretero2189]

això és màgia

[@alisonmerino6510]

😊

[@andreupena6757]

he plorat...

[@andreuginestetvilalta4986]

Bru-tal!

[@oriolforcada9983]

THE VALENCIAN SPECTATOR COMENTA: 1. El primer tema comença com una banda sonora de la versió tailandesa de Batman. Després xavisarrià relata amb un aire de youtuber de tercer d’ESO la vida que li agradaria tindre quan siga Xavi Sarrià amb divuit anys. La mateixa lletra té eixe aire a cartell d’Arran per a les festes populars de Borriol. Claríssimament han pillat templates del guitarpro 4 per a la bateria. 2. Esta cançó es diu ingovernables i per suposat comença amb un uouo gravat amb el mòbil als poliklins del FIB. Després fan un ska i diuen la flama. Pos vale. Em centraré en una frase así ràndom: “han passat els anys però no han pogut amb nosaltres”. QUI no ha pogut amb QUI? Itunes amb la banda de col·legues de xavisarrià? Perquè, vull dir, ahi està el disco nou i pareix que li ha donat igual treure’l sense peer review. I segueix tan ingovernable com sempre, clar. Fins que arribe el moment Zizek. JA VOREU QUAN ARRIBE EL MOMENT ZIZEK. Diu “crida ancestral” i m’imagine un protozoo cremant la blavera i un altre protozoo Zaplana reprimint al protozoo flamero. 3. JAJAJJAJAJAJJAJAJAJJA Ha dit albada una altra vegada! Ho va aprendre en un poema d’Estellés i sona molt normalitzat. Esta es diu Renaixem i és un cant a un tronc d’olivera que xavisarrià es va trobar una romeria de Magdalena. Han contractat al bateria retirat de Warcry ací, que va gravar el tema un dia que no hi havia ningú a l’estudi, però ho havien d’aprofitar igual. Hi ha dolçaines que sonen un poc com gaites. Todo en orden. OK. Hi ha un moment que diu que “renaixem a les valls fosques de les nostres vides”. Pues no sé. QUINA PUTA MERDA DE REVOLUCIÓ SI LA TEUA VIDA ÉS UNA VALL FOSCA JODER. PERÒ NO VOLÍEM LA FLAMA? ON ÉS LA FLAMA? Un acordeón. Oh my god. Han ficat. Un. Acordeón. 4. Esta comença un poc millor però després uns politòlegs comencen a cridar “atrevir-te”. Xavisarrià ens conta com va superar la seua adicció a Maria Abradelo, a la que titlla de monstre que l’observa mentre està al llit. Després parla de fúria que galopa per les venes (Maria Abradelo, sempre, mirant, clar). Després comença a cantar Maria Abradelo en castellà per demostrar que esto va de tolerància. En un diet operacióntriunfista Abradelo i xavisarrià rememoren aquells moments mirant-se un des del llit i l’altra des del sostre i galopant per les venes. 5. Ui, Pere Quart. Després xavisarrià, que no se sap molt bé per què ha triat a Per Quart per començar si el que ens conta després és més autoajuda per a los amaneceres de l’aplec dels Ports sense haver trobat . Diu que té fred, que hi ha penyassegats i àncores i aigua. Cadenes. Després diu que una cova foradada. Tot pareix recordar-li eixe emocionant duet amb Maria Abradelo del tema anterior. Tots els fans d’Obrint Pas ho esperàvem de fa temps. Podem ser indulgents ací, podem ser intransigents també, però cal respectar xavisarrià. 6. Ací hi ha més oh i hos. Parla d’aquella vegada que va vore la pel·li eixa de Mel Gibson en la que crucifiquen a xavisarrià i va dir, joder, què mal, tio. Mel Gibson por qué me haces esto? Si jo entenc que la vida de xavisarrià és un Mercadona en diumenge. Tots eixos fritos a cinquanta cèntims sense ningú que s’ofegue devorant-los. LA FLAMA! La resta del tema no té cap sentit però al final Abradelo torna a aparèixer i, la veritat, jo no sabia que Abradelo era de la CUP. 7. Ací han pillat un sample d’un blockbuster fracassat per al públic de Lucknow i després han decidit que pa qué. Que vamos a marcarnos un Marea. El bateria aquell dia venia de gravar amb PigNoise i anava per l’estudi en plan “xavisarrià yo crek ke hem d’innovar, xavisarrià”. Després no està molt clar de quina batalla parla. Les rebel·lions a les colònies espanyoles del marroc dels cinquanta? El segon alçament dels araucans? ---- El final del tema és una versió de hogar del jubilado d’un tema random de Celtas Cortos en fade out. 8. Of course. Rezitando un poema LOL. Pues xavisarrià ens conta la seua experiència amb el kalanchoe: un desastre tron. El tipo dels ohs torna. Me l’imagine com un senyor major que va vestit amb una batamanta d’estelades als estudis de PropagandaPelFet que apareix quan volen reviscolar la flama. Claríssimament Monedero va escriure esta lletra quan tenia quinze anys. I insistisc: “calle, t’estime i et trobe a faltar”. SÓC L’ÚNIC QUE VEU A MARIA ABRADELO ACÍ? 9. Esta cançoneta comença amb un xavisarrià Damien Jurado i després se’n va a las calles més rebels de Burjassot per continuar recitant aquella lletra de seixanta mil pàgines que va escriure el dia que Camps va resultar innocent I que xavissarrià considera una revelació del poble oprimit. En este tema també apareix Abradelo cantant en valencià normalitzat. 10. El senyor dels ohs torna de comprar tabac amb un ohuoh de manual. “Tios, heu escoltat mumfordandsons? Pues ací als Països Catalans portem fent això des de 1714”. Vaig a beure un poc d’aigua. Torne. No s’ha acabat. Passem a la següent. 11. Ací han gastat un reverb i després no sé molt bé què ha passat. Passem. 12. Crec que al principi d’esta cançó s’explica molt bé el disc sencer i la carrera professional de xavisarrià: “aferrats a una sola esperança”. Esta lletra conta l’experiència de xavisarrià a les trinxeres de la guerra civil després de baixar de la creu de la pel·li de Mel Gibson. 13. Una baladica. Parla de nou d’aquell arbre que se va trobar a la romeria de la Magdalena, que ara, en un exercici magnífic i d’elemental i prodigiosa fantasia, es fusiona amb una Maria Abradelo angelical i estelada, mestissa però pura, en una maternal pàtria que bressola xavisarrià al seu llit adolescent just abans de dormir. És una coda on les dolçaines ploren, el tabal tremola i la guitarra temteja a les palpentes uns acords que mantenen viva la flama de l'albada. La flama viva del naixement dels Països Xavisarrians. Oriol Forcada Curator, The Valencian Spectator. thevalencianspectator.wordpress.com/

[@stephanerouget1626]

👍

[@gerardespel6170]

que se n'ha fet d'aquells punkarres....

[@oriolforcada9983]

1. El primer tema comença com una banda sonora de la versió tailandesa de Batman. Després xavisarrià relata amb un aire de youtuber de tercer d’ESO la vida que li agradaria tindre quan siga Xavi Sarrià amb divuit anys. La mateixa lletra té eixe aire a cartell d’Arran per a les festes populars de Borriol. Claríssimament han pillat templates del guitarpro 4 per a la bateria. 2. Esta cançó es diu ingovernables i per suposat comença amb un uouo gravat amb el mòbil als poliklins del FIB. Després fan un ska i diuen la flama. Pos vale. Em centraré en una frase así ràndom: “han passat els anys però no han pogut amb nosaltres”. QUI no ha pogut amb QUI? Itunes amb la banda de col·legues de xavisarrià? Perquè, vull dir, ahi està el disco nou i pareix que li ha donat igual treure’l sense peer review. I segueix tan ingovernable com sempre, clar. Fins que arribe el moment Zizek. JA VOREU QUAN ARRIBE EL MOMENT ZIZEK. Diu “crida ancestral” i m’imagine un protozoo cremant la blavera i un altre protozoo Zaplana reprimint al protozoo flamero. 3. JAJAJJAJAJAJJAJAJAJJA Ha dit albada una altra vegada! Ho va aprendre en un poema d’Estellés i sona molt normalitzat. Esta es diu Renaixem i és un cant a un tronc d’olivera que xavisarrià es va trobar una romeria de Magdalena. Han contractat al bateria retirat de Warcry ací, que va gravar el tema un dia que no hi havia ningú a l’estudi, però ho havien d’aprofitar igual. Hi ha dolçaines que sonen un poc com gaites. Todo en orden. OK. Hi ha un moment que diu que “renaixem a les valls fosques de les nostres vides”. Pues no sé. QUINA PUTA MERDA DE REVOLUCIÓ SI LA TEUA VIDA ÉS UNA VALL FOSCA JODER. PERÒ NO VOLÍEM LA FLAMA? ON ÉS LA FLAMA? Un acordeón. Oh my god. Han ficat. Un. Acordeón. 4. Esta comença un poc millor però després uns politòlegs comencen a cridar “atrevir-te”. Xavisarrià ens conta com va superar la seua adicció a Maria Abradelo, a la que titlla de monstre que l’observa mentre està al llit. Després parla de fúria que galopa per les venes (Maria Abradelo, sempre, mirant, clar). Després comença a cantar Maria Abradelo en castellà per demostrar que esto va de tolerància. En un diet operacióntriunfista Abradelo i xavisarrià rememoren aquells moments mirant-se un des del llit i l’altra des del sostre i galopant per les venes. 5. Ui, Pere Quart. Després xavisarrià, que no se sap molt bé per què ha triat a Pere Quart per començar si el que ens conta després és més autoajuda per a los amaneceres de l’aplec dels Ports sense haver trobat . Diu que té fred, que hi ha penyassegats i àncores i aigua. Cadenes. Després diu que una cova foradada. Tot pareix recordar-li eixe emocionant duet amb Maria Abradelo del tema anterior. Tots els fans d’Obrint Pas ho esperàvem de fa temps. Podem ser indulgents ací, podem ser intransigents també, però cal respectar xavisarrià. 6. Ací hi ha més oh i hos. Parla d’aquella vegada que va vore la pel·li eixa de Mel Gibson en la que crucifiquen a xavisarrià i va dir, joder, què mal, tio. Mel Gibson por qué me haces esto? Si jo entenc que la vida de xavisarrià és un Mercadona en diumenge. Tots eixos fritos a cinquanta cèntims sense ningú que s’ofegue devorant-los. LA FLAMA! La resta del tema no té cap sentit però al final Abradelo torna a aparèixer i, la veritat, jo no sabia que Abradelo era de la CUP. 7. Ací han pillat un sample d’un blockbuster fracassat per al públic de Lucknow i després han decidit que pa qué. Que vamos a marcarnos un Marea. El bateria aquell dia venia de gravar amb PigNoise i anava per l’estudi en plan “xavisarrià yo crek ke hem d’innovar, xavisarrià”. Després no està molt clar de quina batalla parla. Les rebel·lions a les colònies espanyoles del marroc dels cinquanta? El segon alçament dels araucans? -- El final del tema és una versió de hogar del jubilado d’un tema random de Celtas Cortos en fade out. 8. Of course. Rezitando un poema LOL. Pues xavisarrià ens conta la seua experiència amb el kalanchoe: un desastre tron. El tipo dels ohs torna. Me l’imagine com un senyor major que va vestit amb una batamanta d’estelades als estudis de PropagandaPelFet que apareix quan volen reviscolar la flama. Claríssimament Monedero va escriure esta lletra quan tenia quinze anys. I insistisc: “calle, t’estime i et trobe a faltar”. SÓC L’ÚNIC QUE VEU A MARIA ABRADELO ACÍ? 9. Esta cançoneta comença amb un xavisarrià Damien Jurado i després se’n va a las calles més rebels de Burjassot per continuar recitant aquella lletra de seixanta mil pàgines que va escriure el dia que Camps va resultar innocent i que xavissarrià considera una revelació del poble oprimit. En este tema també apareix Abradelo cantant en valencià normalitzat. 10. El senyor dels ohs torna de comprar tabac amb un ohuoh de manual. “Tios, heu escoltat mumfordandsons? Pues ací als Països Catalans portem fent això des de 1714”. Vaig a beure un poc d’aigua. Torne. No s’ha acabat. Passem a la següent. 11. Ací han gastat un reverb i després no sé molt bé què ha passat. Passem. 12. Crec que al principi d’esta cançó s’explica molt bé el disc sencer i la carrera professional de xavisarrià: “aferrats a una sola esperança”. Esta lletra conta l’experiència de xavisarrià a les trinxeres de la guerra civil després de baixar de la creu de la pel·li de Mel Gibson. 13. Una baladica. Parla de nou d’aquell arbre que se va trobar a la romeria de la Magdalena, que ara, en un exercici magnífic i d’elemental i prodigiosa fantasia, es fusiona amb una Maria Abradelo angelical i estelada, mestissa però pura, en una maternal pàtria que bressola xavisarrià al seu llit adolescent just abans de dormir. És una coda on les dolçaines ploren, el tabal tremola i la guitarra temteja a les palpentes uns acords que mantenen viva la flama de l’albada. La flama viva del naixement dels Països Xavisarrians.

[@friccman7844]

xd

[@user-es2em6gw9b]

😂🫠😗😉😇🥰😙🙄🤗🤭👍🌡

[@sanabria2223]

Los musicos quienes son?