Ariadne - Lou Harrison

InNova Dúo, flauta&percussió
Montserrat López Montalvo, flautes
Óscar Martí Puchalt, percussió
Ariadne (1987) - Lou Harrison
Composta el 1987 per a la ballarina de San Francisco Eva Soltes, Ariadne s’inspira en la música de l’Índia. Soltes, que va ser assistent i agent de publicitat de Harrison durant diversos anys, havia estudiat la tècnica del Bharatanatyam, ball de temples hindús, amb el reconegut professor T. Balasaraswati. Aquest estil de dansa, que es va descriure per primera vegada en un tractat que data d'abans del segle III, utilitza la dansa com a element narratiu. A més, la ballarina participa en la realització musical mantenint el temps amb les campanes del turmell. Harrison va triar la història d’Ariadna per aquesta obra a causa del vincle del mite amb l’Índia. Teseu, fill del rei Egeu d'Atenes, havia estat enviat a Creta com un dels catorze joves sacrificats al minotaure del laberint. La princesa Ariadna es va enamorar de Teseu i va aconseguir fugir del laberint. Tots dos van fugir de Creta. No obstant això, quan van arribar a l'illa de Naxos, Teseu va abandonar el seu rescatador. El déu Dionysos, que va tornar de l’Índia, la va trobar allà abandonada i la va convertir en la seva núvia.
La música de Harrison combina influències índies i occidentals. El moviment inicial, "Ariadna abandonada", funciona com si fos una peça introductòria que introdueix el mode i l'esperit de l'obra. En el segon moviment, "El triomf d'Ariadna i Dionysos", Harrison empra un principi compositiu relacionat amb la tala índia, un patró rítmic que es repeteix complexament. En aquest cas, Harrison ha compost set línies de música per a flauta i set per a percussió, cadascuna formada per set mesures de l'ordre 3/2, 3/8, 4/4, 3/8, 6/8, 4/8, i 4/4. L’ordre d’aquestes set línies queda a càrrec de l’intèrpret, que pot interpretar-les en qualsevol arranjament, repetint-ne o ometent algunes a voluntat. Qualsevol línia de flauta es pot combinar amb qualsevol línia de percussió i un dels intèrprets pot optar per callar per fer una repetició particular. La peça és, doncs, variable en longitud i forma dramàtica. L'actuació actual es va estructurar per crear un crescendo rítmic, que reflecteix el frenesí constructiu de la celebració del casament.