Casa de l'Aigua | RNB 360 |

Aquesta instal•lació de la Trinitat Nova n’era una part. Estava connectada amb una de similar a la Trinitat Vella a través d’una galeria per sota la Meridiana. Aquesta xarxa també incloïa la conducció Baixa de Montcada, que surt de la galeria cap a la ciutat, i l’aqüeducte Alt de Montcada, previst fins a Vallcarca però que mai no va entrar en funcionament. El dipòsit de la Trinitat Nova tenia capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua, en un solar de 6.800 metres quadrats. Dues edificacions completaven la instal•lació; una, amb diversos instruments de mesura i, l’altra, amb una piscina amb un sistema de murs que renovava l’aigua del dipòsit.
Aquesta xarxa abastia d’aigua la ciutat de Barcelona, però amb el sistema de canalització d’aigües modern les instal•lacions van quedar obsoletes. El 31 de març de l’any 1989 els dipòsits de la Companyia d’Aigües de la Trinitat van tancar definitivament i de seguida van caure en un procés de degradació i atacs vandàlics.
Diversos anys de reivindicacions veïnals i de negociacions amb l’Ajuntament es van traduir primer en una restauració de les edificacions i en una neteja dels voltants. Després, a partir de l’any 2007, se’n va completar la reforma i es van dividir i sortejar una trentena de parcel•les de conreu entre la gent gran del barri. A més, es va plantar un jardí de flors i herbes aromàtiques sobre la cobertura del dipòsit d’aigües soterrat.
Després d’una nova restauració l’any 2015, la Casa de l’Aigua ha culminat la seva transformació. Els dos edificis s’han convertit en un equipament cultural i cívic per al barri. Els veïns també han guanyat els voltants com a punt de trobada i d’activitats diverses. A més, el paisatge ha canviat completament per convertir-se en un gran jardí amb un mirador que penja sobre les autopistes d’entrada a la ciutat. I sota terra, s’han rehabilitat els antics dipòsits, així com el túnel que connecta la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova amb la de la Trinitat Vella, per sota de la Meridiana.