Desapareixíem lentament | Manel

www.totssants.com
“Que ve l’amor, que ve l’amor ressonant com un exèrcit de timbals”. I l’amor arriba a La Casa Murada, fort i voraç. Es presenta en la forma de la Teresa Rampell, que aquí és la Tere, més deixada anar, més encesa. Del bruixot que porta la promesa d’un canvi a una ciutat gris i avorrida. Del record del dia, quin dia, amics, en que semblava que tot podia ser. L’amor ve implorant perdó a la Yoko, l’empestada, l’amant maleïda durant anys i anys per tants altres amants, potser per enveja o per gelosia.
Són cançons del disc “Atletes, baixin de l’escenari” (Discmedi / Warner, 2013), i a l’estudi tenen una pressa i un nervi que no els coneixíem. L’Arnau Vallvé, bateria, diu que les cançons han anat agafant embranzida a base de concerts i que per això ara sonen amb aquesta urgència.
I potser així s’entén millor i tot el sentit de les últimes cançons de Manel. “Atletes, baixin de l’escenari” és un disc d’amor. D’amor en general, no només d’amor romàntic. Cap als altres, cap a un mateix, cap a la possibilitat d’un futur.
I si no són cançons d’amor, veient com les canten com les criden! a La Casa Murada, a nosaltres ens ho semblen.

[@albertlacruzbassols473]

Quina meravella...

[@muttonliverfry]

This has been one of my go to songs for several years. And I don't even speak the language or understand the lyrics. In some way I do get it ;')

[@ericksaulriosreyes6604]

quina bona versio d'aquesta cançó La meva favorita per molt

[@paupicorelli4635]

Una de les grans cançons de Manel

[@antoniopinheirofna]

Gosto da sonoridade, força Manel!

[@edenoliveira1351]

Vaig entrar a la festa, L'amfitrió em va presentar els convidats. Vaig cridar "he vingut a començar de zero", Vaig acomodar-me en un sofà. Des de la finestra es veia el parc on S'avorrien uns adolescents. Vaig pensar ¿on dorm?, ¿Què veurà quan es llevi? Mentre desapareixíem lentament. Vaig comprar-me un saldo de trompeta, Assajàvem cada nit. Estava bé tocar, però preferia Barallar-me amb els veïns. Ahhh, mireu, un E Major volant, Escapant-se per damunt del celobert. Vaig escriure-li alguna cançó, ¿i què? Mentre desapareixíem lentament. Vaig pujar a un arbre Amb l'ambició de veure el Llobregat. Les branques eren guerxes i del pes Se'n van tombí, tombar. Les noies joves de la vila Se'm van quedar mirant de lluny, rient. Ahhh, la vida podia ser difícil Mentre desapareixíem lentament. Vaig trobar una dona, Vam llogar un apartament prop de Gavà. Què vam ser ella i jo tot aquell temps Em temo que no us ho sabré explicar. Mai vaig dir-li en què pensava L'hemisferi més cabró del meu cervell. Una brisa fresca a la platja deserta, Mentre desapareixíem lentament. L'ajudant del mag va treure el vel I allà seguíem, morts de fred. El públic amb raó emprenyat Reclamava que li tornessin els diners. El productor abraçava la cartera I deia "paciència, senyors meus; Les paraules màgiques funcionen Però aquest parell desapareixen lentament". El del teatre demanava calma dient "Tranquils, res és tan pur ni net; Les paraules màgiques funcionen, Però aquest parell desapareixen lentament".

[@pedror8197]

Com sempre, la secció rítmica, essencial en els Manel. Molt bona.

[@jorditriumph3951]

Molt bona versió. Si senyors!!

[@EsterRovira]

Una bona cançó dels Manel amb lletra molt original.

[@najpogumnejsi]

Ah! La vida podia ser difícil Mentre desapareixíem lentament.

[@yisux_0711]

Buenísimos

[@grdr6]

Grandísima edición!

[@antonioortiz3054]

Me encanta.

[@Albert197724]

Molt bona. Uns cracks!

[@fernandoayuela]

simpáticos

[@elibeko8114]

i vinga a repetir... un mi major volant...

[@sergivas32]

És només percepció meva o en aquest vídeo en Guillem Serrateja molt quan canta? xD Sigui com sigui, molt bon vídeo!!

[@carles69bonpaio]

Molt bona versió

[@fcodony]

desapareixem lentament

[@AlbertoPerez-ij6sj]

no es q sea buena o bonissima es que es de onze sobre deu