HUMAN TOWERS challenge, Tarragona Catalonia

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle xviii) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana. A partir dels anys 80 del segle xx els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
El quasi centenar de colles castelleres existents actualment estan formades per diverses persones amb l'objectiu d'aixecar castells de diversa complexitat. Les construccions de castells més habituals tenen les estructures bàsiques d'1 (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han fet castells de fins a 10 castellers a cada pis. Pel que fa a l'alçada dels castells, un nombre molt petit de colles castelleres han arribat a fer castells de deu pisos (d'acord amb la manera de comptar els pisos provinent dels orígens - Ball dels Valencians - quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets ). A banda de la preparació física i tècnica o l'enorme suport social del fenomen casteller, l'element que es considera més determinant d'aquesta espectacular evolució ha estat la incorporació de les dones en una manifestació popular i festiva reservada, fins fa tres dècades, exclusivament als homes. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Les colles castelleres de Catalunya compten amb una coordinadora de les colles que regula i gestiona la seva activitat: coordinadora de colles castelleres de Catalunya. Aquesta coordinadora acull i inclou les colles castelleres que fan castells a partir de sis pisos.
Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N'és una reminiscència la Muixeranga d'Algemesí o la Mojiganga de Titaigües. Al segle xvii la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants a les festivitats patronals de les viles. Al segle xviii també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, impulsades per l'església catòlica per evitar el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.
El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l'any 1770 a l'Arboç, i als anys 1790 ja es feia servir la paraula "castell" per diferenciar-lo del Ball de Valencians. El Baró de Maldà, durant la seva estada a Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1793, anota al Calaix de Sastre que aquest any no es podran fer "castells o sostres de gent amb un xiquet al capdamunt fent-hi la figuereta" (referint-se a la posició habitual de l'enxaneta aguantant-se sobre un sol peu ) per causa de la guerra (la guerra de la Convenció contra els francesos). El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Durant el 1801, està documentat que es va fer un pilar de 4 a l'Ermita del Remei (Alcover), a la sortida d'un casament d'un dels membres de la colla. Hi ha referències orals de l'any 1805 i referències escrites de 1815 de l'existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que presumeix d'estar documentada des de 1801,[8] es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal.[6][9] Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells".
Històricament, l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l'activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.
👉If you like, follow me❤️:
📷Instagram: / erolugilde
🎥KZbin: / @visitplaces
📖Facebook: / erolugilde
📺Website: erolugilde.wor...

[@VisitPlaces]

PLEASE, help❤ this channel with your subscription: kzbin.info/door/mHDF0jU6oIypzwIXAfZXkA More videos about #catalanculture: kzbin.info/aero/PLU5v0zXZW_j-GF8Jw58vEjbc5L66_8lo1