Invisibles, erotitzades o protagonistes? La representació de les dones als còmics.

Estudi realitzat pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Pla de l’Estany de l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal. Amb la col·laboració de la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany - Banyoles i la Biblioteca Carles Fontserè - Porqueres.
Guió: Roser Solà i Sandra Bustins
Realització i edició: Pau Carulla
Actrius: Jana Carulla i Mariona Ginès
Veu en off: Mariona Ginès
Imatges: Can Seixanta
Agraïments:
INS Pere Alsius i Torrent per detectar la necessitat de fer un material de sensibilització pels joves.
Ajuntament de Banyoles per la cessió del Teatre Municipal.
...........................
Us heu parat mai a pensar quantes dones apareixen en els còmics clàssics infantils i juvenils?
Doncs si no us en vénen al cap, no patiu, no és que us falli la memòria: senzillament no hi són i, si hi apareixen, són poques i sovint tenen papers secundaris o compleixen rols tradicionalment assignats a les dones.
Per exemple, a Astèrix el gal, no hi surt ni una sola dona! Les primeres dones a Astèrix apareixen com a figurants a partir del segon llibre. I a vegades, quan surten, no tenen ni nom propi, sinó que apareixen com a “dona de”, “mare de” o “filla de”. Seria el cas de la dona d’Edatdepèdrix.
La primera dona amb un paper destacat no apareix fins al llibre sisè. És Cleòpatra i es tracta d’un dels personatges més celebrats de l’univers Astèrix, amb molt de pes dins la història. El 1991, trenta anys després de l’aparició del primer llibre, davant les crítiques per a la poca presència de dones, Uderzo crea el personatge de Magistra, una professora vinguda de Lutècia amb idees feministes.
El d’en Tintín és, encara més, un món d’homes. El periodista i el seu gos, Milú, volten pels cinc continents i tan sols es troben amb 8 dones d’entre els 350 personatges que apareixen en tots els seus còmics. D’aquestes 8 dones, l’única que té pes dins la història és la Bianca Castafiore, una cantant d’òpera extravagant i narcisista. .
Un altre exemple d’invisibilitat femenina, en aquest cas encara més flagrant, el trobem en Els Barrufets, on la Barrufeta és l’únic personatge femení. Cada barrufet compleix una funció determinada dins el poble: hi ha el Gran Barrufet, que és el patriarca del poble; el barrufet Forçut, el barrufet Músic, etc. La Barrufeta, a part de ser una dona, no té cap tret distintiu, simplement se suposa que té uns rols assignats pel fet de ser-ho. A més, és una criatura que ha creat l’enemic dels barrufets, en Gargamel, per sembrar la discòrdia entre aquest món d’homes que viu en harmonia.
Pareu atenció a la vinyeta de l’encanteri de la creació de la Barrufeta.
Podem dir, doncs, que les dones en aquests tipus de còmics són les grans absents, les invisibles. Teniu còmics clàssics a casa vostra o a la biblioteca de l’institut? N’éreu conscients d’aquest buit? Us animem a fullejar-los de nou, parant atenció a les dones que hi apareixen. En són moltes?