L'origen del mot Catalunya

Encara avui, l'origen del mot Catalunya continua sent una incertesa per als més nostrats erudits. Uns diuen que és gràcies a Otger Cataló, d'altres gràcies als Laietans, els castlà, els Gots o els Catalauni ... i més!
L'objectiu d'aquesta conferència és analitzar les diferents teories existents i aportar una de nova, que encaixi millor perfectament? per revelar l'origen més probable del mot Catalunya i el seu més que probable significat...
Per: JORDI CASTELLÀ, polític, advocat i telemàtic, apassionat per la història del nostre país... que aporta una acurada investigació per resoldre un enigma de fa més de 1000 anys!
NOTA D’EN LLUÍS BOTINAS, únic responsable del que s’hi diu:
Cicle:
“Recuperar la nostra autèntica Història per assolir ARA la llibertat arrabassada el 1714”
Aquesta nova etapa d’activitats presencials de LA GOTA CATALANA vull dedicar-la obertament a contribuir a recuperar l’autèntica història de Catalunya i de tota la Nació Catalana COM UNA MANERA DE REFORÇAR LA NOSTRA ACTIVITAT PER ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA/LLIBERTAT ARA!
Ens reforça connectar-nos amb l’obra col·lectiva dels nostres avantpassats, superant l’orfandat que ens han imposat durant segles (cinc? més?) els castellans negant que tinguéssim història pròpia … ¡¡¡mentre s’apropiaven de TOTA la nostra autèntica Història, castellanitzant-la (canviant els noms de personatges i de ciutats, traduint llibres i posant-los autors castellans -sovint, els noms dels censors-, repintant quadres, etc.) i presentant-la al món com a seva!!!
I també ens reforça adonar-nos de la funció desnacionalitzadora dels “nostres” dirigents inclosos els catedràtics i altres professors “catalans” d’Història que: 1) ens expliquen la “Història de Catalunya” anti·catalana cuinada/inventada a Madrid, i 2) ens CENSUREN els enormes esforços de l’INH i d’altres grups, i els magnífics i sorprenents fruits ja obtinguts de les seves investigacions independents … i sense cap tipus de subvencions!
Visca Catalunya DE NOU lliure!
Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras
Investigador independent, impulsor de LA GOTA CATALANA [e-mail] i president de Plural-21 [e-mail]
Autor del llibret "Conèixer els catalans d'abans de 1714" lagotacatalana.files.wordpres...
Al blog de "LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA I RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA" hi ha centenars d'articles (la majoria, meus) i de documents: lagotacatalana.cat/
També vaig piulant i repiulant a Twitter: @LluisBotinas
Barcelona (ciutat ocupada des de l’11 de setembre del 1714), 4 de febrer del 2022.

[@josemariapuertaluna3717]

M'encanta el canal que maca la nostra història

[@oscarolle946]

Felicitats per aquest vídeo, visca Cathalunya!!

[@josepcivil8090]

Conferència notable i molt convincent, així com la que va fer el mateix autor amb el tema de la procedència de la senyera feta per l'I.N.H aquest estiu a Montblanc ..

[@joselmf]

A la obra "Los Bere" (ibers) d'Alexandre Eleazar també s'aporten algunes dades interessants sobre aquest tema així com aspectes poc coneguts de la història de ciutats com Barcelona, Vic, Berga, Sant Joan de les Abadesses entre d'altres. Gràcies pels vostres programes!

[@javiergutierrez6844]

La persona que més acertat el terme Catalunya d’on prové és Lluis Maria Mandado.

[@alfredolatorredominguez4692]

🙏

[@montsevila6908]

Jo ja li posava l'h a a alguns topònims, no sé si intuitivament o per haver-ho vist en algún lloc. A Vich, Montblanch i no recordo si algún més, i amb el temps m'he anat autocorregint. Vaig aribar a pensar que tenia una tossuderia estranya en fer sempre la mateixa errada. Ja veus!

[@SAIYAJIN1973]

Jo he vist escrit Ausiàs March i Marc.

[@josefinamariablazquezmarin1564]

​@@SAIYAJIN1973.- Sempre s' havia escrit així. [Finals c.. ch]. ✓El nombre de sons de les vocals en català, hi és bàsic..Per la musicalitat que donen. L' accentuació remata i perfecciona LA MUSICALITAT del l' idioma. .😊 Aquelles "H"...i "t".. tan significatives..apareixen i desapareixen .. senyalen el camí d' una llarga evolució històrica.. O segons i com, fins i tot prehistòrica.

[@josefinamariablazquezmarin1564]

M'agrada escoltar la vostra lliçó..sense perdre de. vista ..L' Idioma.. *Que com passa amb el gallec, el Galès, l' escocès.. o l' Irlandès... eren llengües diferents. El Gallec ..es familia del Rumanès.. i també ho és del Català...que tenen brabura de L' IBER . QUE UNA COSA ES LA TRIBU O L' ADN...i una altra ..LA PARLA.❤

[@SAIYAJIN1973]

El que es evident es que caps als segles VIII-IX-X ja existia els mots Catalunya i català.

[@josefinamariablazquezmarin1564]

Exacta. Tot bé de molt més lluny.

[@elenabarta2254]

parles sempre de la ‘provincia’ de Lleida. per què?

[@josefinamariablazquezmarin1564]

SOM IBERS.

[@waratahfilm2350]

Guilhem de Gelone (de Tolosa) el veritable alliberador de Barcelona i primer comte findador gairebé mai és citat. Ell era el merovingi i el mateix Carlemany sabia que els carolingis eren uns impostors.

[@MoiOM]

He sentit una hipòtesi d'un investigador no català què diu què el mot ve de : Càtar + allunyats Què en penseu?

[@josepmontesinos1994]

Les primeres creuades foren contra els Càtars, amb qui compartim l'amor per la llibertat. No em sorprendria gens.

[@teluobir]

Joan Vernet i Ginés. El nom de Catalunya té uns origens força foscos i no es pot assegurar que cap de les hipòtesis o teories fins ara exposades respongui a la veritat històrica. Baldament sigui per a sistematitzar-les, es poden destriar en dos grups. D'una banda les poc versemblants i que, en llur majoria, són molt antigues: i de l'altra, aquelles dels últims anys. Les hipòtesis antigues Fntre les primeres hi ha: a) les que afirmen que el nom de Catalunya prové del llegendari Otger Cataló, esmentat en el Llibre de les nobleses dels reis (segle XIV), b) la citada per Floriàn de Ocampo (1495-1558) i seguida per Jerònimo Zurita (1512-1580), que creien que el nom de . Catalunya venia d'una tribu anomenada ccastellanir, situada geogràficament en l'espai comprès entre les tribus dels ausetans i dels lacetans, les set recollides per Andreu Bosch en el llibre Sumari (...) dels títols de honor de Cathalunya (Perpinyà, 1628), i que, a més de la ja esmentada en primer lloc, són les segients: c) que el corònim Catalunya prové del nom d'una ciutat romana anomenada Cataló (variant de les que afirmen que prové d'Otger Cataló), d) que és el resultat de la combinació dels ètnics egotsv i calansv (o d'una hipotètica Gotholàndia), o bé e) de 4catsx i calansx (qui devien ésser aquests cats i alans, quan van habitar Catalunya): .) que podia venir del gran nombre de castells que hi havia al país (aquesta etimologia va ésser defensada més endavant per Miguel Cortés y López i Josep Balari i Jovany), g) que el corònim derivava d'una vila dita Castelló, 4) que provenia d'un topònim (catalàunic) idèntic al dels Camps Catalàunics, lloc on Àtila va ésser vençut per Aeci el 451. Aquesta darrera hipòtesi ha estat represa el 1944 per Giuliano Bonfante en el sentit que: i) una branca de la tribu belga dels ecatalaunin (que va donar el nom als Camps Catalàunics) s'hauria instal·lat a Catalunya en una data indeterminada. Totes aquestes teories han estat analitzades i rebutjades per filòlegs com Paul Aebischer (1948) i Joan Coromines (1954), o historiadors com Frederic Udina (1961). Dades documentals i hipòtesis modernes Abans de continuar cal aclarir la data més antiga en què apareixen els mots 4Catalunyar o ecatalàx en els documents escrits. Fins no fa gaires anys, la documenta ció permetia d'establir les fites segiients: en el Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus (poema que parla de la fugaç conquesta de Mallorca per un estol format amb homes de Pisa i de Barcelona), del 1114, ja se citen les formes acatalanensesn i 4Catalaniar. Després hom troba ja un seguit de noms d'igual o de semblant ortogra-fia, ben fàcils de relacionar filològicament. Però el 1962 Frederic Udina va descobrir un document que data, se- gons ell, del 1096, i, segons Ramon d'Abadal, del 1112, en el qual hi ha les formes ccatalanv i ecataluingo. És a partir d'aquests mots, a més dels ja coneguts d'abans, que s'han fet les darretes hipòtesis. Així, Paul Aebischer (1948) va creure que el nom de Catalunya podia derivar del topònim llatí Montecatanus (que correspon a l'actual Montcada) per pèrdua del pri- mer element, dmontev: la resta del topònim, ecatanuso, a través d'una sèrie de transformacions filològiques arribaria, finalment, a donar el nom de 4Catalunya:. Cal fer constar, però, que tot aquest seguit de transforma- cions, i fins la mateixa etimologia, han estat discutides per Joan Coromines. Amb tot, cal subratllar l'escaient obser- vació que Paul Aebischer fa a la part expositiva de la hipòtesi, en el sentit que molts dels noms de paisos provenen del nom d'una de llurs antigues fortaleses frontereres, com és el cas d'Itàlia, del Tirol i de Suissa. I per a Aebischer Montcada -si més no- és en una de les entrades de Barcelona. Joan Coromines (1954), per la seva banda, va renovar amb nous arguments, amb molta cura i amb una sòlida erudició, la teoria de l'alemany Schopf (1919) seguida per Joaquim Cases-Carbó (1929): el nom de ecatalanso vindria d'una metàtesi soferta per l'antic nom de la tribu dels dlacetania (nom documentat per les fonts clàssiques), que hauria passat a ecatelaniv i aquest al corònim eCatalò-nia, semblantment al que va succeir amb Aquitània, Bascònia, Gascunya, etc. El topònim Talúnya: una nova hipòtesi Tanmateix, el 1965, es va publicar un text àrab -que ha arribat a l'actualitat fragmentàriament- que sembla presentar la més antiga forma escrita del nom de Cata- lunya. Es tracta del llibre d'al-Udri (historiador sarrai d'Almeria mort el 1085) titulat Brodat de notícies, que donava a conèixer diversos fets de la història de la Catalunya carolingia, que presenta una gran riquesa de topònims de la vall de l'Ebre (dels quals, per primera vegada, es pot endevinar llur forma romànica, encara que sigui a través de les lletres àrabs), i que fa una descripció, molt acurada, dels camins de l'època. L'autor d'aquest capitol va assenyalar, el 1967, el passatge. d'aquesta obra que descriu la calçada de Saragossa a Lleida per Osca, la qual, en el moment en què al-Udri va escriure el Brodat de notícies, era completament a mans dels reietons de taifes de la vall de l'Ebre. El text diu 4D'Osca a Talunya hi ha trenta-cinc milles, de Talunya a Lleida n'hi ha també trenta-cinc. Sembla, doncs, que Talunya és la forma escrita més an- tiga que es coneix de Catalunya. L'element inicial del mot. 4cax, és prou documentat com a resultat de l'evolu- ció del nom comú àrab cala (fortalesa, castell), sovint unit a d'altres per a donar un topònim (Calataiud, Calato- . rao), O bé del prefix toponimic 4can, documentat per Ramón Menéndez Pidal. La gent n'hi diria a l'època Ca- talunya o Calatalunya, i ja que era just a mig cami d'Os- Ca i de Lleida, Talunya deuria ésser a la frontera dels reg- nes de Saragossa i Lleida quan tots dos eren indepen- dents. durant el segle XI. I com que a aquesta regió anaven dirigides les ambi- cions dels comtes de Barcelona (campanyes de Ramon Berenguer I, des del 1058), segons se sap pels documents de l'època, tant llatins com àrabs, sembla versemblant que aquest castell, situat a l'entrada de la Catalunya històrica (a la rodalia de Montsó): donés el nom a la resta dels territoris de la Catalunya comtal. I més si es té en compte que la calçada esmentada va ésser frequentada sovint pels cavallers catalans tant abans com després de les conques- tes de Ramon Berenguer l. Així, se sap d'escamots cata- lans que, durant tot el segle XI, es van posar al servei dels reietons de Lleida i de Saragossa i que van lluitar a Lleida, Barbastre (1064) i altres indrets de la contrada. La cal- çada descrita per al-Udri és, sens dubte, l'antiga via romana coneguda pels textos geogràfics clàssics que van ésser inaccessibles als nostres avantpassats del segle XI. La Geografia de Ptolemeu no va ésser coneguda pel món occidental fins al segle XVI i els àrabs només la van conèixer a través d'un resum que pràcticament no diu res sobre aquesta zona. Ara bé, els textos grecs situen en aquesta zona Telobis, Tolous o Toloum, i és possible que algun d'aquests topònims correspongui al de Talúnya. La localització exacta d'aquest castell no és gaire fàcil d'establir, ja que l'antiga Montsó (Tolous2) era en una cruilla de camins i serà dificil d'esbrinar-ne el rastre de cadascun. i més ara, que la mecanització del camp n'ha esborrat llurs seculars romanalles. L'estudi sobre el ter- reny assenyala, de bell antuvi, una sèrie de llocs que cal- drà tenir presents en futures investigacions: santuari de Nuestra Sefiora de la Alegria, Torre del Castro, Punta de Castro, el Cascallar, la Resala, la Alcantarilla. los Posa- deros i d'altres que pogueren haver tingut a prop el castell esmentat per al-Udri.

[@lavidadeadri5874]

@@teluobir Li preguntare a chat gpt que segons el teu text d'on es que ve.

[@josefinamariablazquezmarin1564]

Penso que CAT es "idea de PUR"... com a essència.

[@josefinamariablazquezmarin1564]

​@@teluobir.- El que s'ha de dir necessàriament, és que ve de molt abans del que citem. Lligada la història del territori CATALÀ.. a la nació IBÈRIA.. O Península Ibèrica.. (Ara tan actualitzada i notícia..per LA trobada CLAU DE PAMPLONA).. EL TERRITORI CATALÀ HISTÒRICAMENT ENTRA directament reconegut, en *la presència històrica* precisament..veient el nom BARCELONA..com d' origen BASC. """IBAR..""" LA VALL.. Som Barcelona... LA VALL DEL LLOBREGAT I DEL BESÒS??? BEN SEGUR QUE SI!!

[@mustaphatarmant9868]

Generalitat de catalonya

[@RubenVlc]

Gracies per admetre que els textos en Valenciá son mes antics que els catalans. Jarchas de Valencia front les Omilies d'Organya.

[@lluisbofarullros3223]

Segueix somniant. les jarchas eren mossárabs res a veure amb l' occitá-catalá

[@RubenVlc]

@@lluisbofarullros3223 El final de cada vers de las Jarchas de Valencia está escrit en romanç que es lo que es parlava antes de que aplegara Jaume I al regne de Valencia. Per cert el Cid el va conquerir antes. Per supost que res te que vore el Valenciá en el occita. El valencia es una llengua románica. El catalá es occitano-románica. I es mes el catala es un dialecte del provenzal i que va adquirir moltisimes coses del Valenciá. Per aixo quan el Valenciá tenint dos segles d'or el catala en obres i linguista no era relevant.

[@lluisbofarullros3223]

@@RubenVlc ho sento, la Llingüística et desmenteix des del seu començament com a Ciéncia. El Valenciá es Catalá i es de Valencia, es el que tenim en comú. Ja pots donar-hi les voltes que vulguis. Bona nit

[@teluobir]

S'ha esborrat el meu comentari?

[@montsevila6908]

Potser et pensaves que l'havies fet, o que youtube no l'ha registrat. Prova de nou amic.

[@budreverterbudreverter8304]

Poc cientific aquet conferenciant. Ell dona per valid ho que aquell clérig va escriure. Péro ell no pot considerar veritat algo que no te probas. Esse clerig pot ter inventat aquesta história. On están les proves? Els clerics d'aquella época no seguian el métod cientific. Péro a aquet historiador le interessa molt esa história. Poc rigurós aixó.

[@budreverterbudreverter8304]

El problema de l'origen de qualsevol cosa histórica és que no ni ha provas. Dons, hi ha tantas teorias com historiadors hi ha. També há un historiador catalá que parla que l'origen de Catalunya ve de la paraule "Godo". Tot aixó par mi és una perda de temps.