MANEL - Boomerang (R3)

Els Manel interpretant 'Boomerang' del seu segon disc '10 Milles Per Veure Una Bona Armadura' a 'Los Conciertos de Radio 3.
Els que no visquin a Catalunya difícilment seran conscients de l'estatus assolit pel quartet barceloní Manel aquí gràcies al seu debut, 'Els millors professors europeus' (08, Discmedi), sens dubte el més brillant disc cantat en català publicat en anys. El seu folk pop amable, la seva imatge i la seva dicció de bons nois, les seves cançons amarades de costumisme i sobretot la seva forma de combinar l'herència anglosaxona amb la tradició catalana van suposar una fita enlluernadora, erigint de zero a cent en el cap visible d'una generació d'artistes que acollien de nou la seva llengua materna sense vocació política, sinó emocional. El temps ha passat i, encara que altres han intentat recollir el seu testimoni sense una desena part de la seva vàlua, el tron continua sent seu.
L'autoproduït '10 Milles Per Veure Una Bona Armadura' ('deu milles per veure una bona armadura', cita shakespeariana via Kenneth Branagh a 'Molt soroll per no res') aporta novetats diverses al mateix temps que es manté fidel al que pensàvem que eren Manel i mantenint aquests fantàstics textos que tant optimisme contagiaven a 'Els Millors Professors Europeus'. Al llarg de quaranta-cinc minuts i deu talls, Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé (amb l'ajuda d'onze vents, diversos instrumentistes convidats, el cor Arsinova i les vocalistes Clara Molins i Gisela Foll) ens descobreixen novament tot el talent que atresoren, i nosaltres més contents que unes pasqües. I és que pocs peròs se li poden posar a un disc capaç d'arribar a cotes de fantasia com les de la impressionant 'Aniversari', que ens remet al Sufjan Stevens més orquestral com si d'un conte de fades es tractés, acomiadar-se dels excitats oients amb 'Deixa-la, Toni, Deixa-la', una peça-signada per Padilla-que obre foc amb les formes d'una havanera per acomiadar-se amb tot el ritme d'una brass band de New Orleans, o deixar-nos pel camí peces tan precioses i captivadores com 'Boomerang' o 'Benvolgut'. Manel ho han tornat a aconseguir. I tant de bo el cantar en la seva llengua no els tanqui unes portes que sels hi haurien de obrir de bat a bat si l'únic que importés en aquest món fossin les bones cançons.
Traducido al español
Quienes no vivan en Catalunya dificilmente serán conscientes del estatus alcanzado por el cuarteto barcelonés Manel aquí gracias a su debut, 'Els millors professors europeus' (08), sin duda el más brillante disco cantado en catalán publicado en años. Su folk pop amable, su imagen y su dicción de buenos chicos, sus canciones empapadas de costumbrismo y sobre todo su forma de combinar la herencia anglosajona con la tradición catalana supusieron un hito deslumbrante, erigiéndoles de cero a cien en la cabeza visible de una generación de artistas que acogían de nuevo su idioma materno sin vocación política, sino emocional. El tiempo ha pasado y, aunque otros hayan intentado recoger su testigo sin una décima parte de su valía, el trono continúa siendo suyo.
El autoproducido '10 milles per veure una bona armadura' ('diez millas para ver una buena armadura', cita shakespeariana vía Kenneth Branagh en 'Mucho ruido y pocas nueces') aporta novedades diversas al tiempo que se mantiene fiel a lo que pensábamos que eran Manel y manteniendo esos fantásticos textos que tanto optimismo contagiaban en 'Els millors professors europeus'. A lo largo de cuarenta y cinco minutos y diez cortes, Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó y Arnau Vallvé (con la ayuda de once vientos, diversos instrumentistas invitados, el coro Arsinova y las vocalistas Clara Molins y Gisela Follà) nos descubren nuevamente todo el talento que atesoran, y nosotros más contentos que unas pascuas. Y es que pocos peros se le pueden poner a un disco capaz de alcanzar cotas de fantasía como las de la impresionante 'Aniversari', que nos remite al Sufjan Stevens más orquestal como si de un cuento de hadas se tratase, despedirse de los excitados oyentes con 'Deixa-la, Toni, deixa-la', una pieza -firmada por Padilla que abre fuego con las formas de una habanera para despedirse con todo el ritmo de una brass band de New Orleans, o dejarnos por el camino piezas tan preciosas y arrebatadoras como 'Boomerang' o 'Benvolgut'. Manel lo han vuelto a conseguir. Y ojalá el cantar en su lengua no les cierre unas puertas que deberían abrírseles de par en par si lo único que importase en este mundo fuesen las buenas canciones.
www.manelweb.com
www.myspace.com/gatmanel

[@jesusgonzaleztorrijos8804]

Una de mis canciones favoritas. No se catalan pero la letra es maravillosa

[@rringgo14]

Soy mexicano, no entiendo mucho catalán, pero no queda duda de lo enorme que es esta banda y su riqueza textual y musical, soy su fan!

[@fredarellano8045]

Soy mexicano. Amo la música catalana.!!!

[@speedsteran]

Una de mis favoritas junto al " El Sabotatge" Serotonina i les Formigues. Es el grupo de moda actualmente.

[@marcgarcia9568]

Tienes buen gusto. Té recomiendo "criticarem les noves modes" i "la que Bernat se't troba", i busca la traducción de las letras. Para mi dos obras maestras

[@richardparejo9691]

Descubri este grupo por casualidad ,manel me gusta como cantan entiendo un mica d catala ,desde Venezuela saludos a todos en Espana

[@tonymontanabcn]

Boníssima. La millor d'aquest petit concert.

[@davidlucaspiron]

buenisimos una bofetada de aire fresco estos chicos!!!!

[@claudiasalete9489]

Arnau Vallvé es el gran distintivo de Manel. Sin sus ritmos a la batería este grupo no sería lo mismo.

[@Electroelectro]

Pell de gallina, companys.

[@MrDavemarquez]

La gent canvia els espanyols també. A mi en va tocar practicar català en youtube per un exam i em consta que vaig haver d'anar als 80 i 90 per que no em varen agradar moltes cançons del 2000. És una pena aquest no hi eren al moment del meu exam (2009)

[@rmacroba]

Són la llei!

[@navegantavela6491]

Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial, i va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys, heu crescut un pam". I l'Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany. Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats, vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans. Però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai. Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional. I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu 'nar?-, menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc, fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran, "deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!". I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar i, no sé l'Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant. Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai. Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional. Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'Indurain i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam. Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat, vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas. I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar, que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d'acord, acceptat, però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat: El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai. El boomerang reclamava la perícia d'un professional.

[@speedsteran]

Gracias por las letras.

[@fredarellano8045]

Los amo chicos!

[@holleybulsara]

Preciosa

[@Electroelectro]

@Raven87 Carai, bona oïda, suposo: a mi em sembla sublim!

[@ceesc96]

crec q en aquest concert tenia algo no recorde b si estaba costipat o algo similar sobretot es note en el miquel i l'olga tornen a les notes agudes pero vos puc asegurar q a altres concert q he anat si q ha afinat

[@ceesc96]

@Raven87 si q afina he anat a varios directes i to puc asegurar

[@HeartSinking]

@Raven87 I tant... n'hi ha de molt pitjors, creu-me!

[@jorgetrisjimenez]

@poponoel si guillem es el cantante, ;-) y suele usar ukelele en algunos temas pero en este video es una guitarra acustica,tambien la usa en mas canciones.queria saber que modelo era...

[@ceesc96]

algu sap on esta el concert sancer???

[@jorgetrisjimenez]

¿alguien sabe cual es el modelo de guitarra que utiliza guillem?gracias.

[@givemeashot27]

@ceesc96 suposo que a la web de conciertos de radio 3

[@bertosagrera2434]

Manel no seria el mateix si el Guillem no toques així. A més, es molt mes comode, q jo toco la guitarra aixi.

[@bcnilove]

Quizás él lo sabe pero le es más cómodo en esa posición, no lo crees?

[@Raven87]

M'agrada molt manel, però en directe no hi ha manera que el cantant afini.