“Poesía y dinero, una incursión” Conferencia del poeta peruano Mario Montalbetti

Amb la voluntat d’estimular la reflexió, la 24a edició del Festival Barcelona Poesia inclou diverses activitats que aborden la relació de la poesia amb conceptes universals. Dins d'aquest eix temàtic, el reconegut poeta peruà Mario Montalbetti pronuncia la conferència Poesia i diners, una incursió.
Presenta l'acte Josep Pedrals, poeta i comissari del Festival.
Aquesta activitat serà online i es podrà seguir en directe a través d'aquests enllaços a KZbin i Facebook Live de Casa Amèrica Catalunya.
Un cop manifestada, la relació entre llenguatge i diners sembla més aviat òbvia. Però la relació entre poema i diners no ho és tant, especialment si considerem la turbulenta connexió entre poema i llenguatge.
En aquesta conferència el poeta peruà examina el lloc del poema dins el sistema econòmic imperant i del seu braç polític, la democràcia representativa, i els mecanismes propis del poema com a crítica del llenguatge en el qual es construeix. El resultat serà un replantejament del poema com a objecte que busca anar més enllà d'una simple estructura per a l'encast de metàfores i imatges.
Mario Montalbetti (Callao, Perú, 1953) és poeta, Doctor en Lingüística pel MIT de Massachusetts (EUA) i docent universitari. La seva obra poètica està composta per una desena d'obres publicades i reeditades en diferents països de Llatinoamèrica i Espanya, entre les quals trobem títols com Fin desierto y otros poemas (1995), Cinco segundos de horizonte (2005), El lenguaje es un revólver para dos (2008), Simio meditando (ante una lata oxidada de aceite de oliva) (2016) i Notas para un seminario sobre Foucault (2018), a més de Lejos de mí decirles (2013 / Cáceres, 2014), volum que reuneix la seva producció poètica.
En els últims anys, Montalbetti ha desenvolupat també una obra híbrida que navega entre l'assaig i la pràctica poètica, i on destaquen les obres Cajas (2012), Cualquier hombre es una isla (2014), El más crudo invierno (2016), La ceguera del poema (2018) i El pensamiento del poema (Kriller 71 ediciones, Barcelona, 2019).
Imatge de Mario Montalbetti: © Eliseo Antonio
Magnificat
Después del trabajo remunerado, inmune,
casi municipal, y de cuidar al hijo
que no caiga, y de hacer nocturno el amor,
apago los megavatios
y bebo alcohol hasta las puntas
(alcohol munerado, mune, casi nupcial)
y luego veo entre las costillas de las persianas
el alba naranja como una papaya madura
que cae del cielo
y se hace añicos sobre el pavimento.
Mario Montalbetti
Activitat organitzada per Barcelona Poesia i Casa Amèrica Catalunya.

[@miradalateral]

Extraordinario análisis del señor Montalbetti.

[@d.c.torrestorres8894]

Que caricias del alma ESO ES LA POESIA. Fuerte abrazo Dr. Dante TORRES. PRESIDENTE ICCI. VICE PRESIDENTE CASA AMÉRICA CATALUNYA.

[@venuspeter]

Aplaudo la litoterapia que aconseja Mario.

[@mserracai]

me recuerda "esto no es una pipa" de Magritte.