Presentant l'Estol

[@guillemf08]

Molt bona feina, gràcies

[@mm-vn8hd]

Em costarà esperar per les edicions dedicades a la Força Aèria i sobretot la Força Terrestre, que espero arribin aviat. Felicitats a l'equip al darrere: bon audio, bona sala, i la presentadora un 10. Amb moltes ganes d'assistir a la sessió sobre industria de defensa 👍

[@gerardlopezvillena9170]

Molt interessant! Subscrit i esperant la propera

[@princepsnamque1709]

M'agrada l'optimisme que transmet l'obra i l'autor. Gràcies.

[@MariaGarcia-mi6uj]

Felicitats Pol! Només uns comentaris. Un dels motius pels que segueixo la SEM és per la seva filosofia pragmàtica i realista sobre la independència, acostumat a l'infantilisme imperant en l'independentisme català. I per això no puc compartir la crítica que es fa a la industria de defensa espanyola (51:45). L'Estat espanyol pot no caure'ns bé políticament, però no ho ha fet gens malament en aquest àmbit i les xifres d'exportació ho avalen. Tampoc és cert que Catalunya no tingui industria de defensa per culpa de l'Estat espanyol. És obvi que hi influeix, no dic pas que no, però els motius pels que Catalunya no participa en aquesta industria venen principalment per l'antimilitarisme habitual d'un independentisme tradicionalment d'esquerres, que boicoteja qualsevol empresa catalana que ho intenti. L'últim cas més o menys seriós va ser reindustrialitzar la Nissan Zona Franca amb una empresa dedicada al manteniment de vehicles militars, Tess Defence, on va ser la pròpia Generalitat qui va refusar per "questions ètiques". Evidentment hi va haver altres raons, però el tema és que normalment ens disparem al peu nosaltres sols... El mateix boicot d'origen català ha succeit en el passat amb Comforsa, Ase Optics, Goa Tactical, Nitricomax, GTD, Gutmar, Serra Soldadura, Gas Gas Motos, o les divisions de seguretat/defensa de les delegacions catalanes d'Indra o Sener... Per posar només uns pocs exemples. Quin seria el marc regulatori de la industria de defensa en una Catalunya independent que, quasi segurament, canviaria poc ideològicament? I no serà per falta d'empreses ni de talent. En l'àmbit terrestre, SEAT demostra la nostra capacitat per fer vehicles terrestres, i empreses especialitzades com Bergadana serien bons punts de partida. En el pla purament armamentístic Gamo podria fer aportacions inicials. Només canviarien aspectes tècnics i productius que un cop madurats podrien assumir empreses del sector metalúrgic (a Catalunya en tenim) amb ganes d'entrar al sector defensa. En l'àmbit naval tampoc ens va malament, amb Aresa construint i exportant patrulleres d'ús civil i militar fa anys, o la drassana MB92 podent reparar vaixells de fins a 200m. En l'àmbit aeronàutic hi ha Aeronpark, que fa manteniment a avions comercials, i petits tallers a l'aeròdrom de Sabadell. Son uns pocs exemples d'empreses ja establertes, però establir-ne de noves tampoc seria difícil (sempre hi quan hi hagi finançament) perquè disposem de facultats d'enginyeria (incloses navals i aeronàutiques), i companyies tecnològiques suficients. Les matèries primes i llicències de producció/PI/exportació serien també un tema molt interessant, però ja m'he extès prou. Espero que també graveu la conferència d'industria militar pels qui vivim expatriats!

[@estudismilitars]

Benvolguda Maria, de les mancances autoinflingides no només en som conscients sinó que n'hem parlat (el 2016!). En tot cas, no pateixis que enregistrarem la conferència d'indústria quan la fem. www.estudismilitars.cat/2016/08/09/el-sector-de-defensa-i-trets-al-peu/

[@rafaelhinarejos7282]

Pobrets, no hi ha res mes a dir.

[@jordicortacans7609]

Pobret de tu , català covard i mesell