Toni Pujós- "La Campana de Sant Honorat" poema de Josep Maria de Segarra

. La campana Honorata a la Guerra de Successió, el seu paper durant el setge de 1714. Durant la Guerra de Successió, l'Honorata no només marcava les hores sinó que va repicar repetides vegades alertant els defensors de la ciutat. Tothom sabia a quina plaça havia d'anar, i allà es trobava amb els seus companys d'ofici que es reunien al voltant de la bandera gremial i corrien a defensar el seu pany de muralla. Aquesta institució, el sometent, tenia els seus orígens en el passat medieval i havia estat dissenyada com a cos d'autodefensa ciutadana contra els invasors responent a l'alarma d'un toc especial de campana: el toc de sometent. Perduda ja la guerra, quan la ciutat intentava aixecar-se sobre les seves runes, la ciutat sotmesa demana permís al rei Borbó per restaurar la seva campana, però el Consell Reial el denega perquè considera que "habiendo sido esta campana la que tocó los movimientos de las sediciones, y por otros motivos que Su Majestad ha tenido presentes" ha de ser destruïda. Així, va ser al 1717 quan el Consell Reial descobreix que aquella campana havia servit per cridar els barcelonins a la defensa de la ciutat, tocant a sometent, i havia esdevingut un símbol de la resistència davant Felip V de Borbó, per tant, atenent al dret de campana que permetia fondre les campanes enemigues per fer-ne canons des del segle XVI, l'Honorata fou trossejada al mateix campanar davant la indignació dels barcelonins el 16 de març de 1718 i de la seva fosa se'n va fer uns canons que van posar a la Ciutadella, apuntant a la ciutat, la mateixa que aquell bronze havia aixecat en armes amb el seu toc a sometent.