L'abella Montserrat Vayreda

L’ABELLA- Montserrat Vayreda
Poemari infantil AMB EL SOL A LA MÀ
Porta un giponet ratllat
de negre i groc de mimosa
i prop la flor que ha esclatat
fa una ronda neguitosa.
El seu vol airós i fi
amb prou feines l’endevina
l’orella del romaní,
el bruc i la tarongina.
Liba llet del xuclamel
o vi blanc de la ginesta,
i omple la cel·la de mel
bon punt de xuclar estar llesta.
Cada gota li respon
per la set, fent-se més dolça
si a la pica de la font
va del fil d’aigua a la molsa.
Entre amatent i poruc
tothom que la veu fuig d’ella,
delint per la mel del buc
i apartant-se de l’abella.
Si li ronden el tresor
ataca folla, irascible,
i no sap, quan clava el fible,
que hi troba la seva mort.
www.mhelenatol...
[e-mail]