Рет қаралды 792,633
Vídeo oficial de "Vestida de Nit" de Sílvia Pérez Cruz, grabado en Cala Estreta (Palamós). Suscríbete al canal de KZbin de Sílvia Pérez Cruz aquí: radi.al/spcYTsu...
Vestida de nit
Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
blanca d’escuma, dolça com l’aire,
grisa de gavina, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen.
El vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes
del passat,
d’aquell món d’enyorança,
amor i calma,
perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me
a l’onada més alta,
i guarnir de palmeres
el record,
escampant amb canyella
totes les cales,
i amb petxines, “fer-lis” un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades,
dones i pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes
del passat,
d’aquell món d’enyorança,
amor i calma,
perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me
a l’onada més alta,
i guarnir de palmeres
el record,
escampant amb canyella
totes les cales,
i amb petxines, fer-lis un bressol.
Vestida de noche
Pinto las notas de una habanera
azul como el agua de un mar antiguo.
Blanca de espuma, dulce como el aire,
gris de gaviota, dorada de imágenes,
vestida de noche.
Miro el paisaje, busco palabras,
que llenen los versos sin desazón.
Los pinos me abrazan, siento como callan,
el viento se lleva todo el horizonte.
Si pudiera hacerme escama
y esconderme en la playa
para oír sonidos y tardes
del pasado,
de aquel mundo de añoranza,
amor y calma,
perfumado de luna, fuego y ron.
Si pudiera subirme
a la ola más alta
y adornar de palmeras
el recuerdo,
esparciendo con canela
todas sus calas,
y con conchas hacerles una cuna.
Lo viejos me hablan llenos de ternura
de horas vividas con emoción.
Jóvenes aún, fuertes y valientes,
príncipes de red, héroes de tormenta,
amigos del buen tiempo.
Los ojos inventan nuevas historias,
barcos que vuelven de un lugar de sol,
llevan tonadas enamoradas,
mujeres y patria, velas y flores.
Si pudiera hacerme escama
y esconderme en la playa
para oír sonidos y tardes
del pasado,
de aquel mundo de añoranza,
amor y calma,
perfumado de luna, fuego y ron.
Si pudiera subirme
a la ola más alta
y adornar de palmeras
el recuerdo,
esparciendo con canela
todas sus calas,
y con conchas hacerles una cuna.
Sigue a Sílvia Pérez Cruz en:
Facebook: / silviaperezcruz
Twitter: / sperezcruz
Instagram: / silviaperezcruzzzzz
Spotify: spoti.fi/2KzqxEZ
Más información en: www.silviaperez...
Copyright © 2017, El Pez Cruz S.L.